La publicació de les balances fiscals no és l'únic cas de retard clamorós d'un fet anunciat. També La Vanguardia pateix aquesta síndrome de la promesa incomplerta. En un acte a la Facultat Blanquerna, celebrat el 29 de novembre passat, anunciava que el veterà rotatiu estava estudiant tirar endavant una doble edició en català i castellà, a imatge i semblança de la d'El Periódico. El sempre resplendent cap de comunicació del grup, Màrius Carol, ho va dir amb el més encisador dels seus somriures: "no trigarem gaire en donar-ne notícies".

I, sublimant el brindis al sol, assegurava que, de la mateixa manera que el rival venia el 60% de la tirada en castellà, estava segur que en el cas de La Vanguardia la proporció seria inversa. Han passat ja més de sis mesos i el projecte -si és que mai ho va ser- reposa en algun dels llimbs de l'edifici que Godó té a tocar de Francesc Macià. Altres fonts parlaven també d'un primer gest envers la llengua del país amb la traducció automàtica de la versió digital del diari, però a dia d'avui això tampoc té data de posada en marxa ni rang de projecte oficial. Probablement Godó creu que té la quota ja pagada amb el manteniment del 40% de les accions de l'Avui.

La Vanguardia se suma així a una trista llista de mitjans que han amagat amb tirar endavant una doble edició però que no han passat de la declaració d'intencions. És el cas de La Mañana, National Geographic, Público o ADN.