El debat de política general espanyola que el dimarts que ve acaba al Congrés amb el debat de les resolucions es pot afirmar que ha estat bo per a Euskadi i la seva pacificació i que ha seguit mantenint en stand by la política catalana. El quasi definitiu trencament de l'acord contra ETA, però també contra e El debat de política general espanyola que el dimarts que ve acaba al Congrés amb el debat de les resolucions es pot afirmar que ha estat bo per a Euskadi i la seva pacificació i que ha seguit mantenint en stand by la política catalana. El quasi definitiu trencament de l'acord contra ETA, però també contra el nacionalisme basc, que el desembre de 2000 van signar el PP i PSOE pot desencallar les coses i fer arribar la pau. El PSOE s'ha desempallegat de l'immobilisme del PP i, des de la Moncloa, estan ara en disposició d'assumir els costos polítics (mínims al costat dels guanys si la cosa surt bé) d'un procés de pau i un diàleg amb ETA i Batasuna.
Altra cosa és el referit a Catalunya, sobre tot pel que fa al finançament autonòmic i al procés de reforma de l'Estatut. "En aquest hemicicle històricament ens han posat aigua al vi. Almenys aquest cop no ho han fet", era el pobre consol d'un diputat del PSC en la primera sessió del debat. Zapatero no va recular de forma explícita en el seu compromís d'aprovar l'Estatut del parlament -si és que s'arriba al consens exigit a la cambra catalana- però haurà de ser un text sense res més enllà dels principis generals del finançament, que s'haurà d'aprovar entre totes les autonomies que no gaudeixen del concert econòmic basc i navarrès. No hi va haver per tant retallades, però Zapatero, amb el galimaties territorial rondant-li pel cap degut a la seva indefenició, que amenaça amb fer-se eterna- tampoc es va comprometre a fons amb el procés de reformes català, que podria rebre nefastes interferències d'un procés de solució del conflicte basc.
En el debat també es van contraposar els dos estils de fer política catalana a Madrid. Mentre ERC aprofundia, sense renunciar als objectius independentistes, en l' arriscat compromís de llarg termini amb un canvi de tall federal i plurinacional a l'Estat, CiU -com bé van recordar Rajoy i Zapatero al seu cara a cara- reivindicava la política de peix al cove, que a Madrid passa per obtenir guanys puntuals renunciant a canviar l'arquitectura de l'Estat. De la tàctica de la federació nacionalista ja se'n saben els resultats, en aquesta legislatura caldrà comprovar els de l'estratègia d'ERC.