Fins ara el sector més jacobí i centralista del PSOE s’havia mirat amb una barreja de respecte i expectació el procés de redacció de l’Estatut. La constatació que el text que surti, si és que CiU acaba votant-lo, del parlament català serà, per més rebaixat que estigui, inassumible per una determinada concepció Fins ara el sector més jacobí i centralista del PSOE s’havia mirat amb una barreja de respecte i expectació el procés de redacció de l’Estatut. La constatació que el text que surti, si és que CiU acaba votant-lo, del parlament català serà, per més rebaixat que estigui, inassumible per una determinada concepció d’Espanya en la que coincideixen socialistes i populars ha provocat que alguns dirigents del socialisme espanyol passin a l’atac. En els darrers dies ho ha fet Alfonso Guerra, però fins ara tampoc s’han quedat al darrera ni Manuel Chaves ni José Bono o José María Barreda, que són radicalment contraris a que, per exemple, Catalunya es defineixi com una nació o demani l’extensió “incontrolada” de l’article 150.2 de la Constitució per assumir competències reservades a l’Estat.
El PSC sospita que la sortida de Guerra, que per a més inri és president de la comissió de Constitucional del Congrés, a la palestra no és casual i que si bé no ha estat “directament provocada pel PSOE” tampoc no s’ha fet res per tal que modeli el seu discurs. I mentre va quallant la idea a Madrid que ja seran ells els qui retallaran l’Estatut català i que ho hauran de fer al Congrés assumint un cost polític que els socialistes catalans no estan disposats a pagar al parlament. El PSOE és conscient que cal que el parlament català aprovi l’Estatut perquè segueix partint de la base que cal contraposar la via catalana, que no pot fracassar en cap cas, a la basca.
Després vindrà el moment de retallar-lo al Congrés i no és casual, en aquest sentit, que el president de la cambra, el socialista Manuel Marín, ja tingui a punt dues sales per tot el procés de negociació de l’Estatut, que es coneixen ja com la ‘zona zero’ i que fins i tot, amb certa murrieria, algun funcionari de la casa ha batejat com “l’escorxador”.
