Mentre el Madrid polític i judicial segueix donant-li voltes a la possible il·legalització del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), una mesura que d'acord amb l'últim Euskobaròmetre rebutgen dos de cada tres bascos, el petit municipi guipuscoà d'Urretxu s'ha erigit en exemple dels avenços que pot fer la política des de la discreci&o Mentre el Madrid polític i judicial segueix donant-li voltes a la possible il·legalització del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), una mesura que d'acord amb l'últim Euskobaròmetre rebutgen dos de cada tres bascos, el petit municipi guipuscoà d'Urretxu s'ha erigit en exemple dels avenços que pot fer la política des de la discreció. Els grups municipals de PNB, EA, PSE i la plataforma il.legalitzada Herribide d'Urretxu han subscrit una declaració conjunta reclamant ?el cessament de totes les violències existents? i propugnant ?la desaparició legal dels instruments que conculquen drets civils i limiten la representació política d'una part de la societat basca?, en clara referència a la llei de partits. Aquesta declaració que demana la derogació de la llei de partits porta la firma d'un PSE que té com a regidora a Urretxu la dirigent basquista Gemma Zabaleta, que en més d'una ocasió ha demostrat tenir veu pròpia implicant-se en iniciatives d'Elkarri i prou coratge per fer-se sentir més enllà de la doctrina oficial del partit, que en aquesta ocasió no l'ha desautoritzat. Però a la valentia de Zabaleta s'hi suma aquest cop el pas endavant fet per l'esquerra abertzale, que exigeix indirectament a ETA una treva. La nota aprovada per l'Ajuntament d'Urretxu, governat pel PNB, també recolza ?el diàleg entre els poders de l'Estat i ETA? i alhora emplaça el govern de José Luis Rodríguez Zapatero a ?desenvolupar una política penitenciària respectuosa amb els drets humans?. En un moment en què la possible il.legalització d'EHAK o les declaracions de dirigents de Batasuna omplen els titulars, el triangle PNB-EA, PSE i esquerra abertzale han demostrat prou cintura per fer realitat a escala local una declaració que en cas de ser capaços d'elevar-la a escala basca serviria per establir unes bases compartides de cara a un futur procés de pau.
