El president del PP català, Josep Piqué, ha quedat definitivament derrotat dins el partit i ja hi ha qui el situa de nou a l'empresa privada. Els conservadors espanyols han desatès de forma explícita la seva petició de canvis i reorientacions internes, que tanta polseguera va aixecar quan l'exministre va declarar a Catalunya Ràdio el passat juliol que Acebes i Zaplana eren el passat i que calia c El president del PP català, Josep Piqué, ha quedat definitivament derrotat dins el partit i ja hi ha qui el situa de nou a l'empresa privada. Els conservadors espanyols han desatès de forma explícita la seva petició de canvis i reorientacions internes, que tanta polseguera va aixecar quan l'exministre va declarar a Catalunya Ràdio el passat juliol que Acebes i Zaplana eren el passat i que calia centrar de nou el partit. Durant aquests mesos els populars han celebrat diverses trobades i han decidit seguir amb un estil d'oposició dur i de confrontació on l'exigència de mantenir a qualsevol preu la unitat i la cohesió d'Espanya seguiran sent el plat fort i repetit tants cops com calgui. En aquest context, que s'ha vist ratificat en diverses reunions internes -la més important d'elles a Segòvia a principis de setembre-, Josep Piqué n'ha sortit clarament debilitat i Acebes i Zaplana -que fa una setmana exhibien el seu bon estat de forma i cohesió en una inèdita entrevista conjunta a una sola veu a El Mundo- ratificats i reforçats. De cara a la galeria, Rajoy va anunciar que al febrer faran una convenció on no es faran canvis en l'organigrama i que només servirà per "actualitzar" el discurs. Bon exemple de com ha quedat el pati al principal partit de l'oposició a Espanya s'ha viscut amb l'OPA hostil de Gas Natural sobre Endesa. El PP ha optat per un discurs catalanòfob i els seus portaveus han assegurat preferir que l'OPA fos d'una empresa europea abans que d'una catalana. Piqué va traslladar la seva queixa a Rajoy per aquesta línia en una tensa reunió a Gènova el passat 6 de setembre però el líder conservador va fer oïdes sordes mentre el dirigent català prenia consciència que si alguna cosa hi ha que encara doni vots segurs a Espanya és brandar l'anticatalanisme.
