CiU no és l’única formació nacionalista que està reorientant, amb la vista posada en un futur no gaire llunyà, la seva política d’aliances. El PNB de Josu Jon Imaz també està fent moviments que abonen el terreny de l’entesa amb els socialistes. De moment, els dos partits, conscients que a amplis sectors del PSOE els incomoda CiU no és l’única formació nacionalista que està reorientant, amb la vista posada en un futur no gaire llunyà, la seva política d’aliances. El PNB de Josu Jon Imaz també està fent moviments que abonen el terreny de l’entesa amb els socialistes. De moment, els dos partits, conscients que a amplis sectors del PSOE els incomoda el pacte amb ERC, tant a Catalunya com a l’Estat, han iniciat una cadena de gestos que, a la llarga, és a dir, en la pròxima legislatura, podrien culminar en acords de governabilitat amb Rodríguez Zapatero, fet que li permetria canviar de socis sense traumes. En el cas de CiU, l’abstenció en el Senat davant el veto als Pressupostos Generals de l’Estat pel 2007 és una picada d’ull que facilita les coses al PSOE. Pel que fa al PNB, Imaz ja ha confirmat a Zapatero que votarà a favor dels comptes que ha presentat en el Congrés. L’acord entre els nacionalistes bascos i els socialistes espanyols ha estat possible després que el PSOE s’hagi compromès a impulsar el traçat del Tren d’Alta Velocitat a Euskadi, conegut com la “Y basca”. El PNB dóna molta importància a aquesta obra, reclamada des de fa vint-i-dos anys pel govern de Vitòria, i que constitueix la infraestructura més important que s’hagi fet mai en territori basc, si ens atenem a les xifres: 4 mil milions d’euros. Aquest pressupost suposa la construcció de 35 museus Guggenheim o la meitat dels diners que cada any gestiona el govern d’Euskadi.
Els dirigents penebistes s’han afanyat a negar una suposada “lluna de mel” amb el PSOE. El mateix Imaz ha volgut deixar clar que el suport als Pressupostos espanyols és a canvi d’unir les tres capitals basques amb el Tren d’Alta Velocitat i punt, i que això no ha de ser vist com un compromís per recolzar de manera estable al govern socialista. És un pacte puntual, però també és cert que, a partir d’ara, s’obre la porta a un marc de relacions amb el PSOE que es pot anar intensificant amb el pas del temps i segons les necessitats i els contexts polítics.
Batasuna ha acusat el PNB de contribuir a la “construcció nacional” d’Espanya amb el seu sí als pressupostos de Zapatero que s’aprovaran sense entrebancs la setmana que ve, ja que també disposen del suport d’ERC i d’Iniciativa per Catalunya.
A Euskadi, el tripartit del lehendakari Ibarretxe governa en minoria i necessita els vots d’almenys d’un dels grups de l’oposició. Els contactes amb l’esquerra abertzale, en concret amb el Partit Comunista de les Terres Basques, i també amb el Partit Socialista s’han intensificat els últims dies. Caldrà veure si el suport del PNB al PSOE a Madrid es tradueix en un canvi de cromos amb els pressupostos bascos. Per cert, Eusko Alkartasuna, soci de govern del PNB, manté un perfil propi, es desmarca dels flirtejos amb el PSOE i votarà contra els pressupostos espanyols el pròxim 22 de desembre en el Congrés dels Diputats.
