La Corporació ha estat sempre un blanc fàcil per canalitzar el debat sobre la politització dels mitjans públics, atrapada en una pinça on hi ha, a una banda, l’oposició política que toqui, i a l’altra, un sector professional extremadament possessiu i zelós. Però la multiplicitat de nivells d’administració que concórren a Catalunya provoca que hi hagi una plèiade de mitjans públics que sovint esquiven l’escrutini de la seva gestió. Un dels més flagrants, per la seva dimensió, és el de Barcelona TV. El PSC l’ha manegat a plaer, sense retre comptes, ni del seu model ni del seu pressupost (tradicionalment excedit), ni molt menys dels seus escassos resultats d’audiència. La nova configuració del govern municipal, tanmateix, els posa les coses una mica més difícil ja que, en virtut de la Llei de l’Audiovisual, el director cal nomenar-lo per majoria de dos terços. Tenint en compte que el PSC té 2 representants al consell, sobre un total de 7, el conseller d’ICV resulta insuficient per aplicar el corró i imposar un nom. Més encara: els caps d’informatius i programes van per majoria simple cosa que, en teoria, permetria a l’oposició (2 consellers de Ciu, 1 d’Esquerra i 1 del PP) decidir qui ocupa aquests càrrecs.

Així les coses, la substitució de Ricard Domingo al front de Barcelona TV està bloquejada, a l’espera de noves reunions que facilitin algun nom de consens.