El mercat del llibre de text és prou suculent com perquè les grans editores busquin la manera d’assegurar-se una màxima distribució: cada escola “convençuda” significa una comanda d’uns quants milers de llibres. Malauradament, els arguments per fer valer un títol per sobre d’un altre no sempre tenen a veure amb la qualitat de llibre o el seu model pedagògic. Editores com Anaya o Santillana són especialistes en la molt ibèrica i caciquil ‘tàctica de la untamenta’, consistent en regalar a qui pren la decisió un portàtil, un viatget o qualsevol altre detall. Les petites editores ho tenen més magre per competir i fer valer les seves apostes de qualitat quan el seu competidor acaba d’instal•lar un flamant aire condicionat a la sala de professors. La pràctica és tan habitual que en cercles educatius s’accepta amb total normalitat. I, com acostuma a passar quan s’aplica la llei del més fort, ni que sigui del talonari més fort, les empreses catalanes acostumen a tenir les de perdre. I, de retruc, també els infants, a qui se’ls adjudica un determinat llibre de text atenent a criteris no exclusivament educatius i no massa edificants.