L’enyorat Manuel de Pedrolo titulava un dels seus llibres “Hem posat les mans sobre la crònica”. El títol sembla oportú per denunciar una pràctica habitual als diaris, especialment aquells que tenen servituds importants a Madrid. El cas més recent ha estat el del periodista Carles Geli, que va veure com la seva crònica sobre la inauguració de la Fira de Frankfurt era potinejada i torsionada fins a casar el cànon d’El País segons el qual això de Frankfurt és una costellada nacionalista d’una literatura menor i que els escriptors que compten són els castellans, faltaría plus. El propi Quim Monzó, entre passadissos, comentava que el Col•legi de Periodistes hauria d’intervenir davant aquestes intromissions. Certament la crònica firmada per Geli va sorprendre el sector, tenint en compte la trajectòria d’aquest periodista.

 El més habitual és que els caps de secció respectin el text però, adduint mil i una excuses (necessitats de compaginació, unitat d’estil) facin uns titulars a mida de la ideologia del diari, ni que sigui a costa d’allò de no deixar que la realitat t’espatlli un bon titular. Això passava la setmana passada a El País, que té un comitè de redacció potent que, en teoria, protegeix el bonfer periodístic. De fet, avui publiquen una carta secundada pel 70% de la redacció en què lamenten la recent editorial sobre el Che Guevara. El Comitè sembla molt actiu quan la capçalera falta als seus principis progres. Estaria bé que també detectés les mateixes faltes flagrants quan els afectats són els col•legues de la delegació barcelonina.