El PSOE segueix sense poder imposar el seu calendari en la negociació de l’Estatut català. Primer va ser la data del 27 de desembre, després la del 31 de desembre i finalment la del 21 de gener, quan hi ha un comitè federal del PSOE que serà dels més difícils per Zapatero des que lidera el partit. El negociador socialista Alfredo Pérez El PSOE segueix sense poder imposar el seu calendari en la negociació de l’Estatut català. Primer va ser la data del 27 de desembre, després la del 31 de desembre i finalment la del 21 de gener, quan hi ha un comitè federal del PSOE que serà dels més difícils per Zapatero des que lidera el partit. El negociador socialista Alfredo Pérez Rubalcaba va traslladar a la part catalana la necessitat de tancar un acord abans d’aquesta data per evitar més desgast als socialistes.
Els partits catalans però, han aguantat i estan a l’espera de la proposta que, dissabte 21, els farà arribar el PSOE. S’afirma que la proposta és definitiva, però és evident que encara podrà patir canvis perquè no es compta amb què CDC i ERC quedin satisfetes davant la no definició de Catalunya com a nació i un sistema de finançament que s’allunyarà del que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre. En aquesta darrera setmana s’ha avançat molt en temes competencials i en el cos de l’Estatut, però segueixen bloquejades les qüestions que impliquen un canvi de fons del model d’Estat com ara els referits a la Justícia o els aspectes més rellevants políticament de l’autogovern català. Entre els negociadors catalans aquesta setmana ha decebut especialment el paper del PSC, que s’ha assegut de forma definitiva al costat del PSOE i el govern espanyol en la taula de negociació. El paper de diputats com Miquel Iceta o Jordi Pedret, afegida a la irrupció de Gaspar Llamazares per fer el paper de ‘poli bo’ del PSOE, ha indignat molt els representants de CiU, ERC i ICV.
En tot cas, ara ja hi ha més motius per dir si que per dir no al text, segons admeten fonts nacionalistes, però s’és conscient que cal un darrer esprint per forçar alguns temes simbòlics i aconseguir que, financerament, Catalunya no sigui més solidària amb la resta de l’Estat del que li tocaria. Des del PSOE alguns sectors qüestionen obertament la tasca de Pérez Rubalcaba, a qui acusen d’haver deixat podrir les coses i posar-se “tard i malament” a negociar. I és que subratllen que la proposta catalana està mig embastada des de l’estiu i és del tot ferma des del 30 de setembre, i que s’hauria d’haver començat a negociar abans de mitjans de desembre, tal i com s’ha fet. “S’ha volgut tancar tot en un mes i amb la premsa davant. I això és impossible perquè els partits catalans duien dos anys treballant-hi i ja es veia que no ho podien acceptar tan ràpid i menys en una negociació a tantes bandes”, sostenen.
