En un moment en què s?acosta l?hora de la veritat per a l?Estatut català i comencen a aflorar les veus més jacobines del PSOE, el govern basc ha sorprès tothom desenterrant una vella demanda que va topar contra la indiferència de José María Aznar en els seus vuit anys de mandat: la de completar l?actual Estatut de Gernika amb el traspàs de 37 competències pendents. Entre aquesta trentena de matèri En un moment en què s?acosta l?hora de la veritat per a l?Estatut català i comencen a aflorar les veus més jacobines del PSOE, el govern basc ha sorprès tothom desenterrant una vella demanda que va topar contra la indiferència de José María Aznar en els seus vuit anys de mandat: la de completar l?actual Estatut de Gernika amb el traspàs de 37 competències pendents. Entre aquesta trentena de matèries, l?executiu de Vitòria esmenta com a prioritàries la transferència de les presons, de la seguretat social i de les polítiques actives d?ocupació. Des dels comicis del 17 d?abril, el PNB va començar a modular el seu discurs sobre el pla Ibarretxe, un projecte que Josu Jon Imaz reconeix que segueix comptant amb majoria absoluta a Euskadi però que alhora considera necessari treballar en un nou acord que ampliï el consens. Ibarretxe, per la seva banda, ha insistit que el seu pla no està derrotat sinó únicament aparcat a l?espera que un text aplegui més suports dels 39 parlamentaris que van permetre aprovar el seu projecte sobiranista. Tenint en compte que Ibarretxe segueix veient en el seu pla els elements clau d?un nou marc d?autogovern ambiciós per a Euskadi, ha causat desconcert que Vitòria truqui ara a la porta de José Luis Rodríguez Zapatero amb la vella demanda de completar un Estatut com el de Gernika que molts sectors del partit i els seus socis de govern d?EA consideren esgotat i superat. Només cal recordar que el mateix aspirant socialista a lehendakari Patxi López ja es va comprometre a fer realitat aquests traspassos si era investit. L?estratègia del PNB amb aquest sobtat retorn al possibilisme pot obeir a l?intent del sector que encapçala Imaz de situar el debat polític en un terreny més pragmàtic, en un moment en què el govern central haurà de buscar el suport dels grups nacionalistes al Congrés per aprovar els pressupostos. I podria tenir com a virtualitat última demostrar que el PSOE no està compromès amb una millora real de l?autogovern. Són dues explicacions possibles però que no esgoten per si mateixes la motivació que pugui tenir el PNB al recuperar el compliment estricte de l?actual Estatut i de plantejar aquesta exigència precisament només mesos abans de veure com el nou Estatut del País Valencià -amb la clàusula Camps- i el nou Estatut català truquen a la porta del Congrés.