A l?inici del seu segon mandat, George W. Bush va dir que havia acumulat capital polític per a fer reformes importants. La principal era la de la Seguretat Social, que es proposava privatitzar parcialment. Amb aquest objectiu, el president va muntar una agressiva campanya i la va dur personalment a pobles i ciutats del país. Però vuit mesos després, el seu compte bancari sembla, sinó esgotat, en p A l?inici del seu segon mandat, George W. Bush va dir que havia acumulat capital polític per a fer reformes importants. La principal era la de la Seguretat Social, que es proposava privatitzar parcialment. Amb aquest objectiu, el president va muntar una agressiva campanya i la va dur personalment a pobles i ciutats del país. Però vuit mesos després, el seu compte bancari sembla, sinó esgotat, en perill de patir insuficiència de fons. El públic no compra, de moment, la idea dels comptes d?inversió privats, i els legisladors demòcrates per més que siguin minoria en ambdues cambres del Congres, s'han tancat en bloc pel que fa a la privatització de la Seguretat Social. En qualsevol cas, alguns analistes avisen sobre el perill de donar per morta la reforma de Bush, perquè l'aparent frenada que s'observa darrerament en el seu pla podria no ser altra cosa que un canvi d?estratègia. En la seva reunió d'aquesta setmana amb senadors republicans a la Casa Blanca, el president ha demanat al senador república d?Utah, Bob Bennett, que presenti el seu projecte de reforma de la Seguretat Social. Aquest no inclou contribucions a comptes privats d'inversió. Els observadors alerten que amb això, el president no faria res més que invitar els demòcrates, que s'oposen aferrissadament als comptes de privatització a la taula de negociacions. En cert sentit, aquesta moguda respondria a una estratègia similar a la que el president podria adoptar en el tema dels nomenaments, un altre dels greus esculls amb què ensopega la seva agenda. El segon vot de rebuig demòcrata a la confirmació de John Bolton, nomenat per Bush al càrrec d'ambaixador de les Nacions Unides, obre la possibilitat que el president circumval?lés el Congres i fes un nomenament temporal aprofitant les vacances legislatives. L'especulació sobre aquest tema va sorgir després que Bill Frist, líder de la majoria republicana al Senat, declarés que no hi hauria una tercera votació per a confirmar Bolton.