ETA ha protagonitzat un fet gairebé inèdit en la seva pràctica habitual: fer públics dos comunicats de calat en poc més de quaranta vuit hores. El primer, en què recordava al govern central que la solució "és possible aquí i ara", ja va ser acollit amb optimisme per l'entorn de la Moncloa més enllà de la valoració oficial de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega en l'últim consell de ETA ha protagonitzat un fet gairebé inèdit en la seva pràctica habitual: fer públics dos comunicats de calat en poc més de quaranta vuit hores. El primer, en què recordava al govern central que la solució "és possible aquí i ara", ja va ser acollit amb optimisme per l'entorn de la Moncloa més enllà de la valoració oficial de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega en l'últim consell de ministres. El segon, decretant una semitreva per als electes de PSOE i PP, també ha merescut una valoració positiva més enllà de l'aberració de distingir entre possibles víctimes. El govern del PSOE, doncs, és sensible als gestos i moviments al si de l'esquerra abertzale. Però el mateix es pot dir de Batasuna, que aquests dies no oculta la seva satisfacció pel que també considera que són gestos de distensió significatius del PSOE com ara la sentència de l'Audiència Nacional sobre el cas Jarrai-Haika-Segi. La sentència que defineix els grups juvenils de l'esquerra abertzale com a organització il?lícita però no terrorista integrada a ETA suposa un baló d'oxigen per a les sigles il?legalitzades en tant que desmunta la teoria que ha venut durant la seva activitat el magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que actualment gaudeix d'una excedència a Nova York. Tampoc no es passa per alt a Batasuna el debat promogut pel jutge Santiago Pedraz sobre l'excarceració del pres d'ETA Juan Ignacio de Juana Chaos en contra del criteri de la fiscalia. Són dos exemples que porten el món de l'esquerra abertzale al convenciment que alguna cosa es mou a les estructures de l'Estat per aplanar el camí a un procés de pau. Amb aquest paisatge de fons, Arnaldo Otegi aposta per extreure les conclusions polítiques de la decisió d'ETA i convidar PSOE i PP a prendre part en un diàleg multilateral fent realitat una de les dues meses que recull la proposta d'Anoeta. Després d'admetre que ETA ha vingut a "alleujar una situació dramàtica", Otegi confia que la desaparició de l'obstacle fins ara insalvable de la coacció permeti seure en una mateixa taula tots els partits en peu d'igualtat. L'horitzó segueix sent l'Aberri Eguna de l'any que ve.
