L?incident que dimecres van protagonitzar diputats del PP i del PSOE al Congrés dels Diputats, quan gairebé arriben a les mans després que el president de la cambra, Manuel Marín, suspengués la Diputació Permanent, va ser altament significatiu. Un cert to de prepotència socialista juntament amb la nefasta digestió de la derrota electoral del 14-M per part del PP, sumat al trauma no superat de l?11 L?incident que dimecres van protagonitzar diputats del PP i del PSOE al Congrés dels Diputats, quan gairebé arriben a les mans després que el president de la cambra, Manuel Marín, suspengués la Diputació Permanent, va ser altament significatiu. Un cert to de prepotència socialista juntament amb la nefasta digestió de la derrota electoral del 14-M per part del PP, sumat al trauma no superat de l?11-M, aixó com una certa sensació d?hostigament, han desembocat en aquesta situació.
Els populars han crispat al màxim l?ambient i Rajoy ha optat per reforçar el sector més dur del seu partit, que és el que en controla l?aparell, per assegurar-se la necessària pau interna.
Aquest ambient té la paradoxa que pot facilitar el camí de l?Estatut català. El PSOE ja no tindrà l?excusa d?apropar el PP al consens per forçar una rebaixa del text que es dóna ja per fet que arribarà a la comissió de Constitucional del Congrés. Només una a hores d?ara incomprensible superació de les diferències entre socialistes i populars podria facilitar el camí de l?entesa en relació a l?Estatut. I és que el text català -que el PP defineix a l?hora d?incloure?l en els seus ítems d?oposició com la preocupació ?per la unitat d?Espanya?- és un dels ariets més efectius del partit de Rajoy a allò que s?havia anomentat com l?Espanya constitucional. Per fer valdre la seva estratègia Rajoy fins i tot ha desautoritzat de forma pública la tàctica de Piqué de ?jugar? a la negociació per aconseguir certes rebaixes al text del parlament. La crispació, però, també impedirà que el PSOE obri el meló constitucional obligant a deixar passar una oportunitat històrica per als socis del govern de Zapatero, especialment per ERC.
