Dimarts es va viure al Congrés el primer acte d'una obra, la de la reforma de l'anomenat estat de les autonomies, que va obrir la presa en consideració del nou text autonòmic valencià. Un text de mínims que els dos principals partits espanyols, el PSOE i el PP, han pactat a Madrid i li han donat valor perquè Dimarts es va viure al Congrés el primer acte d'una obra, la de la reforma de l'anomenat estat de les autonomies, que va obrir la presa en consideració del nou text autonòmic valencià. Un text de mínims que els dos principals partits espanyols, el PSOE i el PP, han pactat a Madrid i li han donat valor perquè està dins el marc constitucional i té el consens necessari: és a dir, el seu. El PP està fent mans i mànigues per blindar l'acord que van protagonitzar Francisco Camps i Joan Ignasi Pla i aconseguir que no sigui acceptada cap de les esmenes que presentaran Esquerra Republicana i Esquerra Unida, així com tampoc les que, en nom del Bloc Nacionalista Valencià, presentaran els partits signants de la Declaració de Barcelona.
Els socialistes no veurien amb mals ulls rebaixar la barrera per ser presents a les Corts Valencianes del 5% al 3%, però el PP -desapareguda del mapa Unió Valenciana- és contrari a aquesta mesura, que si bé seria un exemple de salut democràtica i foment del pluralisme, podria donar entrada a hipotètics socis per als socialistes en vistes a tornar a governar la Generalitat. Sembla que, en aquest cas, tot i que amb majoria absoluta que tindrien PSOE, ERC i IU n'hi ha prou per esmenar el text, la capacitat de pressió de republicans i comunistes sobre el PSOE quedarà en entredit.
Rebaixant la barrera res faria ja fora de les Corts Esquerra Unida i l'entrada del Bloc estaria garantida. També s'obririen expectatives de creixement més reals per ERPV, la marca d'Esquerra Republicana a les comarques del sud dels Països Catalans. Al Congrés va cridar l'atenció, especialment a les files socialistes en un moment en que el Bloc i EUPV passen les seves hores més baixes, el discurs del president d'ERPV, el diputat Agustí Cerdà, que va exposar un model de país desacomplexat i compromès amb el territori i amb la llengua que pot fer forat en els sectors més progressistes del País Valencià. Amb bona oratòria el qui va ser destacat dirigent de Catalunya Lliure va furgar especialment en les contradiccions dels socialistes valencians, que un cop més han renunciat a una defensa ferma de la unitat de la llengua donant lloc a la confusió, i no va estalviar-se crítiques descarnades contra el model social i territorial del PP.