A poc més de quinze dies de les eleccions, quan Euskadi es disposa a celebrar l'Aberri Eguna, el dia de la Pàtria basca, la classe política encara desconeix si la plataforma ciutadana Aukera Guztiak (Totes les opcions) es podrà finalment presentar a les urnes el 17 d'abril. Una incògnita que està en mans dels tribunals i que pot condicionar la formació del proper govern basc, ja que les expectativ A poc més de quinze dies de les eleccions, quan Euskadi es disposa a celebrar l'Aberri Eguna, el dia de la Pàtria basca, la classe política encara desconeix si la plataforma ciutadana Aukera Guztiak (Totes les opcions) es podrà finalment presentar a les urnes el 17 d'abril. Una incògnita que està en mans dels tribunals i que pot condicionar la formació del proper govern basc, ja que les expectatives de la coalició PNB-EA en el seu camí cap a una majoria absoluta de 38 escons (sols o amb la participació d'Ezker Batua i Aralar) passa per pescar entre els set escons que actualment conserva l'antiga Batasuna. Si el Tribunal Constitucional no barrés el pas a Aukera Guztiak, l'esquerra abertzale ja no hauria de recórrer per quarta vegada al vot nul i PSE i PP es veurien beneficiats per la divisió del vot nacionalista. Les contradiccions que genera la participació d'Aukera Guztiak han arribat fins i tot a sacsejar la vida interna dels partits. Així, mentre Xabier Arzalluz era conseqüent amb les declaracions públiques del seu partit i firmava com a aval perquè Aukera Guztiak es convertís en agrupació d'electors, el seu successor Josu Jon Imaz s'ha negat a deixar la seva signatura. La seva mà dreta, el líder del PNB a Biscaia, Íñigo Urkullu, ha anat més enllà i fins i tot ha carregat contra Aukera Guztiak amb l'argument que no es pot anar a unes eleccions sense programa electoral i només defensant genèricament tots els drets. El lehendakari Juan José Ibarretxe, per la seva banda, desconfia de la independència de la justícia i no dubta que la decisió final obeirà a un "càlcul electoral" d'última hora del PSOE. Més enllà que pugui beneficiar electoralment la seva candidatura, Ibarretxe també ha subratllat que l'exclusió de l'esquerra abertzale tindria per a PSE i PP la virtualitat que el Parlament basc deixés de tenir majoria nacionalista. Més enllà de la incògnita electoral d'Aukera Guztiak, la seva exclusió deixaria a l'aire una altra pregunta: Com analitzarà ETA una nova etapa en què l'esquerra abertzale veu per primer cop tallat qualsevol pont de participació política i institucional?
