El govern espanyol no les té totes. Admeten que aquest cop la llei de partits no podria funcionar tal i com ells volen i que l?agrupació d?electors Aukera Guztiak, que consideren auspiciada per Batasuna i que no accepta condemnar de forma explícita l?activitat d?ETA, podria passar el tall del Tribunal Constitucional (TC). La il?legalització la decideix la sala especial o del 61 del Tribunal Supr El govern espanyol no les té totes. Admeten que aquest cop la llei de partits no podria funcionar tal i com ells volen i que l?agrupació d?electors Aukera Guztiak, que consideren auspiciada per Batasuna i que no accepta condemnar de forma explícita l?activitat d?ETA, podria passar el tall del Tribunal Constitucional (TC). La il?legalització la decideix la sala especial o del 61 del Tribunal Suprem (TS), creada per aplicar aquesta llei ad hoc impulsada fa tres anys per PSOE i PP amb l?objectiu de proscriure de les institucions l?esquerra abertzale. Del TS, on continua havent-hi majoria conservadora i els mateixos setze jutges que van il?legalitzar HB-EH-Batasuna, AuB i Herritarren Zerrenda, ningú en dubta el sentit de la sentència que es farà pública dissabte. A més la sala la presideix el president del TS i del CGPJ, l?ultraconservador Francisco José Hernando. Altra cosa serà el recurs d?empara que haurà d?estudiar el TC al llarg de la setmana que ve. El PSOE està dividit entre el sector governamental, que vol aplicar la llei de partits sense miraments, i bona part dels socialistes bascos, que veuen en una esquerra abertzale representativa a les institucions una eina per frenar hipotètiques majories absolutes del tripartit basc. Aquesta divisió es podria traslladar a alguns dels dotze magistrats que integren el TC, que fins ara havia encarat els processos d?il?legalització amb Manuel Jiménez de Parga (a la foto) presidint-lo. El TC, en tot cas, s?havia mostrat molt més garantista i primmirat que el TS a l?hora d?aplicar la llei de partits i ara, amb una llista totalment blanca, hauran de fer-li creure que tot està instrumentalitzat per Batasuna. Es dóna, a més, la circumstància que la presidenta de l?alt tribunal, María Emilia Casas, és contrària a la llei de partits i que al seu dia va mostrar, quan era una magistrada rassa, reserves sobre la desestimació dels recursos d?empara presentats per l?esquerra abertzale, a qui creia que no s?havien respectat les garanties processals.