La negociació de l’Estatut del Principat sembla haver entrat en la fase decisiva. Els negociadors de les dues parts, la catalana i l’espanyola, han començat amb el tema segurament més difícil: el del model de finançament autonòmic que ha de constar a l’Estatut. Amb la seva contraproposta, Solbes va intentar que la base de negociació La negociació de l’Estatut del Principat sembla haver entrat en la fase decisiva. Els negociadors de les dues parts, la catalana i l’espanyola, han començat amb el tema segurament més difícil: el del model de finançament autonòmic que ha de constar a l’Estatut. Amb la seva contraproposta, Solbes va intentar que la base de negociació deixés de ser el model pactat entre els partits catalans a l’Estatut del Parlament després de molts equilibris i fos el seu document. Els partits catalans no ho han acceptat -atès que el model que proposava el vicepresident era absolutament pobre i deixava molt poc marge a la millora i cap espai a la bilateralitat- i la negociació sobre el finançament sembla haver entrat en una via de bloqueig.
Les formacions catalanes, inclòs el PSC, consideren que cal un canvi conceptual del model i no “cobrir Catalunya de diners durant uns anys sense canviar el model per tornar a estar igual en deu anys”. De fet, per millorar la part autonòmica de l’IRPF o l’IVA minorista i cedir més capacitat normativa, n’hi havia prou amb reformar la LOFCA (llei de finançament de les autonomies no forals), tal i com es fa cada cinc anys, i no calia reformar l’Estatut com s’ha fet.
I és que els dos pesos pesants de l’àrea econòmica del govern central, Pedro Solbes i Miguel Ángel Fernández Ordóñez, no volen un canvi de model i pretenen mantenir la supremacia de l’administració espanyola en matèria tributària. Mentre, qui duu les negociacions més directes sobre tot plegat és el secretari d’Estat per Relacions amb les Corts Francisco Caamaño, gallec de naixement, valencià d’adopció i persona molt propera a María Teresa Fernández de la Vega. És un home amb bon tarannà però d’un constitucionalisme un pèl rígid asseguren els qui l’han tractat. De la seva habilitat en dependrà que les postures entre Solbes i Fernández Ordóñez i el quatripartit es puguin atansar. El PP no ha volgut allargar el termini per presentar les esmenes i el dia 27 el PSOE s’haurà de pronunciar per escrit sobre l’estat real de les negociacions. Fins aleshores, les reunions es multiplicaran, tant les discretes com les públiques.
