Mentre a casa nostra encara hem de veure si la sentència de l'Estatut va marcar o no un punt d'inflexió per al catalanisme, a Madrid ho tenen molt clar. La sentència fou un punt d'inflexió en els 30 anys de descentralització política, tancat amb les reformes
estatutàries aprovades durant la primera legislatura del president Zapatero, que ens duria a una nova transició al centralisme.
El talante del de Valladolid hauria servit no només per fer-nos creure que l'Espanya plural era possible sinó per acabar un procés que Madrid sempre havia intentat avortar. Des de la famosa LOAPA, fins als pactes PP-PSOE l'objectiu del café para todos i la defensa de les competències "bàsiques" havia topat amb massa obstacles. Ara però, mitjançant una justícia polititzada i una política judicialitzada, els de la Moncloa haurien trobat les eines perfectes.
El cas de la llengua és paradigmàtic. La sentència de l'Estatut dictada per un TC extremadament polititzat va obrir l'escletxa per atacar seriosament el model de normalització lingüística. Aquesta escletxa fou aprofitada immediatament per la figura del Defensor del Poble (el poble espanyol, s'entén) ocupada per Maria Luisa Cava de Llano, en els quatre mesos posteriors a la sentència. Cava de Llano va recórrer d'ofici les lleis que formen part del model d'immersió lingüística del nostre país com la Llei del Cinema, el Codi de Consum i la Llei d'Acollida d'Immigrants. Cal recordar, a més a més, que hi ha pendent una sentència sobre el recurs presentat per la mateixa Oficina del Defensor del Poble quan ocupava el càrrec Enrique Múgica.
D'altra banda, les seqüències dels esdeveniments mai semblen ser fortuïtes, igual que amb la sentència del TC la del TS ha estat publicada en el moment ideal per a la Moncloa, una mostra més de la politització dels magistrats. Tal com s'informava ahir, la sentència sobre els recursos presentats per les tres famílies fou redactada durant els mesos d'octubre i novembre. Curiosament, però, no ha estat fins després de les eleccions i a ben pocs dies de les vacances de Nadal que ha estat notificada. La notícia, a més a més, apareix just enmig de les negociacions per la investidura d'Artur Mas i reforça la posició dels sectors més espanyolistes.
Tal com diu Sebastià Alzamora, la transició nacional d'Artur Mas transcorre paral·lelament a una altra transició. Una transició que busca recentralitzar l'Estat espanyol. Aparentment els dos projectes semblen dur-nos a un xoc de trens, ara bé, el dret de decidir defensat per Mas podria buscar fer-los complementaris demanant una asimetria per a Catalunya que a hores d'ara sembla impossible en tots els àmbits.
