Els poders polítics, mediàtics i econòmics espanyols respiren tranquils des del dissabte a la nit. L’entesa entre CiU i el PSOE no canviarà el model d’Estat ni implicarà reformes substancials en l’autogovern català ni en el sistema de finançament. Les pressions de Bono, Chaves i Ibarra, la campanya del PP i alguns mitjans de comuni Els poders polítics, mediàtics i econòmics espanyols respiren tranquils des del dissabte a la nit. L’entesa entre CiU i el PSOE no canviarà el model d’Estat ni implicarà reformes substancials en l’autogovern català ni en el sistema de finançament. Les pressions de Bono, Chaves i Ibarra, la campanya del PP i alguns mitjans de comunicació i els pronunciaments militars han fet efecte, i el risc que tothom veia ja només és present en les visions apocalíptiques de ments de dirigents com Ángel Acebes. Fins i tot Josep Piqué s’ha sumat a l’entusiasme sociovergent a l’igual que ha fet, per exemple, Juan Carlos Rodríguez Ibarra brandant als quatre vents la “derrota” del nacionalisme. Allò pactat a la Moncloa podrà començar a donar fruits, en el millors dels casos, en dos o tres anys –si Zapatero no obté majoria absoluta–, quan es puguin començar a concretar assumptes com el del consorci que gestionarà la futura Agència Tributària. Independentment de l’actuació de CiU i dels motius que hagin dut la federació a donar un sí tant ràpid i controvertit a la proposta de Zapatero (no massa diferent del que hores abans Mas i Duran titllaven d’inacceptable mentre amenaçaven de promoure la retirada de l’Estatut i qüestionaven la valentia política d’ERC per fer-ho), caldrà veure el que la federació i el govern socialista poden haver pactat “de sota mà”. A Madrid es dóna ja per fet un canvi d’aliances, que desplaci Esquerra, un soci “massa conflictiu”, per anar sortejant amb CiU la governabilitat.
Mentrestant, el govern del PSOE no preveu obrir una segona ronda de converses sobre l’Estatut per sumar-hi ERC, que reclama la seva quota de protagonisme i millorar substancialment l’acord aconseguit per Mas. Així les coses, els socialistes ja valoren la perspectiva d’un referèndum a Catalunya on ERC no demani el sí. Aquest escenari permetria a Zapatero –que no ha complert la seva promesa d’aprovar l’Estatut sorgit del Parlament– justificar-se per complert davant l’Espanya majoritària i acabar de desactivar el PP.
