El diari El País ha estat un dels artífexs de la idea de nació espanyola moderna i ha subministrat pinso intellectual al PSOE quan havia de no només governar, sinó també establir un model d'Estat d'una manera certament improvisada. Per això ha estat sempre interessant analitzar com el rotatiu impartia doctrina sobre l'encaix de Catalunya en el conjunt de l'Estat, no només a partir dels seus continguts sinó, sobretot, fent servir una determinada estructura. Durant molts anys, per exemple, Catalunya tenia el "privilegi" de comptar amb un quadernet propi, amb una mena de segona portada, de manera que es reconeixia l'especificitat catalana. El nou disseny ha escombrat això i, si bé és cert que la capçalera és més gran que d'altres seccions, de cap manera es pot considerar una portada. L'últim exemple de la reculada en el "federalisme" del diari és la seva pàgina web. Tots els titulars que atenyen a Madrid són elevats a la portada i s'ofereixen en titulars que obvien recordar de quina ciutat es tracta. Així, és freqüent llegir titulars deslocalitzats com "nova avaria a la línia 2 del metro" o "vaga de neteja fins el dia tal" com si la Capital fos l'única ciutat amb metro o servei d'escombriaires. Avui mateix, un titular flamant anuncia: "Lo nunca visto del cuerpo humano", fent referència a l'exposició ‘Bodies' que es pot veure a Madrid fins a finals d'abril. Una mostra, per cert, que ha estat tres mesos a les Drassanes de Barcelona, però que a El País no li donen carta de realitat fins que visita la Villa y Corte. Aquest centralisme de la web d'El País difícilment es pot induir a les inèrcies dels seus redactors: algú, a les altures, deu haver decidit que el model havia de ser aquest clamorós exemple de l'Espanya radial i centralista que tant fa sospirar d'anhel a Madrid i que a can Prisa promouen de manera tan eloqüent.