No ha estat pas cap sorpresa, però la cobertura que La Vanguardia dedicava a la crònica de l'acte celebrat dimecres per l'Òmnium resulta ben indicativa del tarannà de l'actual equip directiu encapçalat per José Antich. La peça ocupa l'última pàgina de política, en ubicació esquerra (les pàgines parelles sempre són menys vistes que les senars), però és que no és només una qüestió d'emplaçament: la crònica que signa el periodista Iñaki Ellakuría posa tot l'èmfasi en la pretesa divisió del govern, ja que l'acte no va comptar amb representants del PSC. En canvi, tot i que reconeix l'absència també de polítics d'Unió, minimitza la disparitat de criteris en el si de la federació de CiU.
També és rellevant que l'acte deixi per al final del segon paràgraf el nombre d'assistents, mentre que les primeres línies les dedica, entre d'altres coses, a paràgrafs com aquest, que marquen clarament la necessitat del diari de distanciar-se dels plantejaments expressats al TNC. Sobta veure tants condicionals junts: "La pretensión de Òmnium es propiciar la unidad del catalanismo frente a lo que -ellos consideran- una nueva ofensiva nacionalista española que culminaría con una hipotética sentencia del Constitucional que recortaría las expectativas del Estatut". Les cursives, no cal dir-ho, són nostres.

Mentrestant, aquest mateix dia, l'article d'honor de la secció d'opinió l'ocupava l'ínclit Francesc de Carreras amb l'enèsim article sobre els perills de la llengua espanyola i la conveniència de signar el manifest impulsat pels intel·lectuals habituals i que no deixa de ser també l'enèsim text d'aquestes característiques que miren de tirar endavant per tal d'anihilar el català i altres llengües minoritzades.