L’Associació Catalana de Premsa Gratuïta va escollir dimecres Josep Ritort com a nou president, en una assemblea que coronava els actes del desè aniversari de l’entitat. Felicitats des d’aquest diari a la nova Junta que lidera un editor solvent i amb una clara concepció de país. És hora, doncs, de demanar a l’associació una reflexió a l’entorn de la presència entre els seus socis dels diaris Metro, Què!, 20 minutos i ADN.
La seva inclusió permet sumar una tirada important d’exemplars per a l’associació, però en desvirtua el sentit. Els estatuts parlen clarament d’una presència majoritària del català, cosa que incompleixen flagrantment les quatre capçaleres. Totes quatre, de fet, declaren percentatges de producció en català clarament inferiors al 50%. El més greu és que ni tan sols aquests minsos percentatges compleixen i que, en alguns casos, la presència de la llengua del país queda relegada a poca cosa més que un guarniment folklòric.

La premsa gratuïta ha realitzat una feina lloable al conjunt del territori en favor de la normalització del català, però a la ciutat de Barcelona encara hi ha molta feina per fer. Hi ha més d’un centenar de capçaleres de premsa de barris registrades, però poques iniciatives empresarials sòlides, com les que representen l’Independent de Gràcia i Línia Barcelona. Metro, Què!, 20 minutos i ADN obtenen una butlla papal que els dóna protagonisme al si d’una associació que hauria de posicionar-se de manera inequívoca pel català.