Si Carod-Rovira, que està apostant fort per l?Estatut, es juga en part el seu futur, el president Maragall, l?home dels Jocs Olímpics que ja havia passat a la història, pot quedar ara com aquell polític que no va ser capaç de situar l?autonomia i el finançament de Catalunya a l?altura dels reptes del nostre país per al segle XXI. Això l?obliga a enfrontar-se com a president de la Generalitat al se Si Carod-Rovira, que està apostant fort per l?Estatut, es juga en part el seu futur, el president Maragall, l?home dels Jocs Olímpics que ja havia passat a la història, pot quedar ara com aquell polític que no va ser capaç de situar l?autonomia i el finançament de Catalunya a l?altura dels reptes del nostre país per al segle XXI. Això l?obliga a enfrontar-se com a president de la Generalitat al sector dur del PSC i del PSOE. No pot ser el president de les rebaixes, de la claudicació. Alguns dels seus amics que el coneixen més saben que el seu pensament va del seny a la rauxa, i avui potser li caldrà per afrontar la situació una mica de rauxa. A l?última reunió de Miravet, Maragall va haver de sentir per boca de Manuela de Madre ?president, ja saps que al PSC, amb això no hi estem d?acord?, en referència a diferents plantejaments de Maragall. Pasqual Maragall ha de deixar de ser el president del PSC per ser el president de Catalunya, i si ho fa, vagi bé o malament, tindrà amplis sectors, els més sensibilitzats de la classe política i la societat civil donant-li suport. Si no ho fa, es veuran obligats davant d?un eventual fracàs de l?Estatut i el sistema de finançament, a enfrontar-se a unes eleccions anticipades. I si el PSC es resistís a fer-ho, és una incògnita el preu que pagarien. El president Maragall doncs, ha anat a la reunió amb Carod-Rovira primer, i amb caràcter d?urgència, i després amb Artur Mas, amb una amenaça del PSC sobre la taula. Caldrà veure si actua com a president del seu partit o del país. La reivindicació dels drets històrics de Catalunya és una fórmula que fa anys l?historiador Josep Termes havia apuntat com una equivocació dels catalans de no haver pres aquesta via. Ara, CiU i ERC l?han posada sobre la taula intel?ligentment, i el que tampoc poden fer és embeinar-se-la davant d?ultimàtums. Ens trobem doncs, en un moment decisiu per a l?Estatut i el nou sistema de finançament. Cal veure on es produirà l?enfrontament definitiu, a Catalunya o a la capital de la metròpoli. Comença a haver-hi sectors jurídics i especialistes en dret constitucional que consideren que Catalunya hauria d?haver agafat abans la via de trobar un finançament just i abordar després la reforma de la Constitució que permetés afrontar un nou estat plurinacional, plurilingüístic i pluricultural, perquè dubten que un Estatut en el marc de la Constitució pugui ser un avanç real sobre l?Estatut actual. En els propers dies veurem qui té raó.
