Aquest cap de setmana se celebra el Primavera Sound, un dels certàmens europeus de més volada pel que fa al rock independent. El cartell inclou referències musicals de primeríssima fila com Public Enemy, Portishead o The Sonics. El català és la primera llengua del festival (des de la retolació del recinte a la pàgina web) tot i ser una cita que rep milers de visitants de fora del país. En canvi, a l'hora d'analitzar els grups que hi toquen, la llengua catalana brilla per la seva absència (a excepció feta de Guillamino). El domini anglosaxó és palmari, però la representació de grups catalans i espanyols és prou nombrosa, tot i que en el cas dels grups d'aquí la majoria s'expressen en castellà o en anglès.
Això hauria de fer obrir una reflexió sobre el perquè -les causes inconscients, probablement- d'aquesta tria. Els integrants de les bandes independents ronden la trentena, de mitjana, i per tant els hem de suposar perfectaments competents en l'ús del català, ja que han estat escolaritzats ja en plena immersió lingüística. Els seguidors d'aquest tipus de grup també s'engloben en una franja d'edat teòricament capaç pel que fa al català. Però, per un motiu complex, la llengua pròpia no els acaba resultant atractiva a l'hora d'escometre una banda de rock independent. I això que és un estil popular, però alhora lligat a una certa cultura d'èlit (en el sentit que es diferencia dels productes musicals més massius). Els seus seguidors, per exemple, solen tenir hàbits de gran consum cultural.

Hi ha la qüestió de la tradició de l'anglès (i de l'espanyol) en aquest àmbit. Però en els darrers anys han sorgit un bon grapat de bandes capaces d'assumir aquest estil musical adult -oposat a un rock en català que va fer molt de forat entre els adolescents- sense renunciar a la llengua pròpia de parla. I, així, tenim Antònia Font, La Brigada, Mishima, Nisei o Mazoni, per esmentar-ne només alguns. Hauria estat bé que els organitzadors del Primavera s'haguessin enrecordat d'algun d'aquests noms reputats, o haguessin fet una apostat per certes bandes noves, a mode de proposta de descobriment. El català no estarà normalitzat fins que no ocupi tots els àmbits i, en el camp de certa modernitat musical, encara hi ha inèrcies que trencar.