En tancar el curs val la pena fer una anàlisi del que ha estat la feina que han dut a terme els grups catalans al Congrés. CiU ha passat un mal any polític i s?ha trobat en una situació fins ara inèdita: pintar poc o res en el joc parlamentari amb un govern espanyol sense majoria absoluta. El grup que dirigeix Josep A. Duran i Lleida ha passat d?una actitud d?oposició pura i dura a començar a apla En tancar el curs val la pena fer una anàlisi del que ha estat la feina que han dut a terme els grups catalans al Congrés. CiU ha passat un mal any polític i s?ha trobat en una situació fins ara inèdita: pintar poc o res en el joc parlamentari amb un govern espanyol sense majoria absoluta. El grup que dirigeix Josep A. Duran i Lleida ha passat d?una actitud d?oposició pura i dura a començar a aplanar el camí per futurs acords amb els socialistes i buscant cert protagonisme mentre fan vots per que les legislatures a Madrid i a Catalunya no s?esgotin. No han pogut o volgut, però, pactar cap llei o projecte important amb els socialistes, que han buscat i trobat en ERC i IU-ICV uns aliats sòlids i estables que, de moment i a desgrat de CiU que no para d?apel?lar a la necessitat que té Zapatero de cercar ?suports qualitatius?, no han plantejat excessives dificultats. ERC no ha tingut inconvenient en, des que va votar la investidura de Zapatero, ser un aliat constant del govern socialista. Els de Joan Puigcecrcós han fet com qui juga a la borsa i inverteix en un valor de risc, el de Zapatero i la seva Espanya plural, que a la llarga pot ensorrar-se o fer-los milionaris. De moment, i a l?espera dels grans assumptes de la legislatura ?Estatut i finançament?, han anat fent i pactant llei a llei obtenint alguns rèdits significatius, com ara el cas del doblatge al català en la futura llei de l?audiovisual o el fons per integració de la immigració als pressupostos. No han buscat però la política de ?peix al cove? que va popularitzar CiU sinó que han deixat fer en la confiança que l?aposta Zapatero, a qui Carod va definir com el ?primer president espanyol no nacionalista?, doni els fruits promesos. Els republicans, que han acontentat els sectors més refractaris a pactar amb el PSOE escenificant amb molt èxit mediàtic el conflicte lingüístic que sembla que poden arribar a desencallar parcialment en els propers mesos o amb el tema de les seleccions catalanes i la ?canya? continua al PP, avisen constantment que la seva paciència no serà eterna i que deixar de recolzar els socialistes tampoc els sortiria car perquè una entesa Zapatero-Duran posaria pals a les rodes a Maragall i a Mas, rivals de Carod-Rovira. Al seu torn, ICV ha anat fent, però no ha mostrat la vigorositat ni la capacitat d?influència d?Esquerra i, malgrat el que semblava, ha quedat eclipsada per IU tot i les ganes que hi ha posat Joan Herrera.
