L?encaixada de mans i l?abraçada del president de la Generalitat i del líder de CiU culminen dinou mesos d?acords i desacords entre les quatre forces polítiques que van apostar per un nou estatut. In extremis, tot i que amb molts serrells ja resolts, s?ha produït l?escenificació de la garantia del vot afirmatiu en les votacions finals. El finançament era la prova que calia superar per tal que CiU L?encaixada de mans i l?abraçada del president de la Generalitat i del líder de CiU culminen dinou mesos d?acords i desacords entre les quatre forces polítiques que van apostar per un nou estatut. In extremis, tot i que amb molts serrells ja resolts, s?ha produït l?escenificació de la garantia del vot afirmatiu en les votacions finals. El finançament era la prova que calia superar per tal que CiU donés el ?sí, vull?. A les sis de la tarda, el ple s?ha suspès per convocar una reunió d?urgència a quatre bandes, ja que hi havia alguns punts que no permetien l?acord, sobretot després d?un dia de noves propostes de CiU i contrapropostes del Govern en matèria de finançament. L?anomenat any zero proposat per la federació nacionalista, en referència a fixar una quantitat inicial de solidaritat, la fixació dels tipus i el finançament local estaven sobre la taula quan el calendari del ple indicava que el finançament ja s?hauria d?haver votat. Després de corredisses amunt i avall, missatges a mòbil i secretisme entre diputats, han sortit els membres reunits. No s?ha dit gran cosa a la premsa, tot i que s?ensumava un acord. La notícia arribaria més tard, quan Unió posés sobre la taula la problemàtica de l?ensenyament laic, que allargaria un parell d?hores més l?escenificació de l?acord. Finalment, però, Pasqual Maragall i Artur Mas han sortit plegats d?un despatx i han caminat junts fins al lloc on s?havien de fer la foto per a la història. Breu però intens, aquest instant dóna el tret de sortida a una segona batalla de despatxos, la que hi haurà a Madrid. Diputats de CiU comentaven que qui més qui menys, inclòs el PSC, és conscient que a Madrid la proposta de finançament rebrà ferides importants, malgrat que la proposta final permet algunes interpretacions més ?suaus? de cara als espanyols. Si s?han de repartir mèrits, un diputat del PSC es mostrava convençut que no serà possible, perquè la medalla s?ha de repartir entre tots, ningú no ha imposat més que un altre. Pel que fa al PP, el mateix portaveu parlamentari, Francesc Vendrell, ha reconegut que els ha tocat fer un paper més agre, però insistint en la inconstitucionalitat de tot plegat, han mantingut una actitud en moments desagradable durant el ple. Fins i tot han aconseguit susprendre?l durant una hora, quan eren quarts d?onze de la nit, per poder estudiar la proposta de finançament pactada, tot i tenir clar que no la votaran. Però el PP s?hi jugava alguna cosa, amb aquest estatut. Si CiU no el votava, estava salvat, la llosa pesaria sobre CiU, però si la federació nacionalista donava suport, el PPC quedaria en més evidència, i es pot dir que alimentant més el seu suïcidi polític. I això és el que ha passat: ara el PP poca política podrà fer al Parlament, a menys que canviï de líder i busqui una cosa semblant a Vidal Quadras, que estigui d?acord amb les tesis de Zaplana i les vulgui defensar a Catalunya. Si no, el seu futur és incert.
