Al gener el nostre Parlament ha de decidir l'enviament al Congrés espanyol de la petició de cessió de facultats de l'Estat per poder efectuar el promès i anunciat referèndum sobre el nostre futur. El febrer o març se sabrà la resposta del govern i els diputats espanyols que, de fet, ja sabem: NO. També al febrer o març el nostre Parlament aprovarà la llei de consultes, és a dir, el nostre marc legal per poder efectuar una consulta sobre el nostre futur, una vegada des de Madrid ens hagin tancat la porta del referèndum.

Per completar el quadre tenim les eleccions del mes de maig al Parlament Europeu, que quedaran totalment "contaminades" pel procés i els resultats de les quals permetran efectuar una lectura del moment polític en que es troba la societat catalana. Seguint el calendari establert això vol dir que el mes d'abril serà de campanya electoral.
Ni tenim la victòria assegurada ni tenim la derrota garantida"
A partir del moment en que Catalunya disposi de una llei de consultes (febrer o març) hi ha la pràctica certesa que l'Estat espanyol farà el possible i l'impossible per anul·lar-la, és a dir: segurament la portarà al Tribunal Constitucional per deixar-la, de moment, en suspens. Aquesta decisió serà a la primavera i, és o menys cavalcant amb la campanya per les europees. Podem pensar que abans d'aquestes eleccions no s'adoptaran mesures radicals que afavoreixin uns resultats clarament favorables al bloc sobiranista català.

El que no sabem
Aquestes certeses donen pas a les incerteses. Abans de l'estiu i, sobretot, abans del setembre (data fixada per la convocatòria de la consulta, prevista pel 9 de novembre) l'Estat espanyol desplegarà una forta i àmplia ofensiva per impedir que el poble català exerceixi el seu dret a decidir (el qual no reconeix). No sabem quines mesures adoptarà el govern perquè, fins ara, s'ha limitat a una actitud passiva (veure-les venir, esperar que passi la tempesta) i immobilista (aquí no canviarà res).

L'altre font d'incerteses és la reacció del poble català a mesura que l'Estat espanyol vagi tancant portes per impedir que expressi la seva voluntat. Hem vist el 2010, el 2012 i el 2013 una capacitat creixent de mobilització i d'organització popular i les entitats i organitzacions cíviques han agrupat un gruix de desenes de milers de voluntaris decidits a fer el que calgui per tirar endavant. La força acumulada és immensa i pot fer front a qualsevol mesura radical destinada a matar el procés.
El nostre futur és a les nostres mans, en la nostra determinació, que haurem de demostrar davant de tot el món el temps que faci falta"
També en el capítol de les incerteses hi trobem les repercussions internacionals del que va començar sent el "problema català" i a hores d'ara ja és el "problema espanyol". Davant de l'immobilisme de l'Estat espanyol els governs de tot el món poden posar-se nerviosos en veure que no es fa res per trobar una sortida al conflicte i que això pot tenir una evidents repercussions econòmiques negatives per a tothom.

Els mitjans de comunicació internacionals jugaran un paper de gran importància decantant l'opinió pública cap a un cantó o l'altre ja que l'actuació dels governs no pot ser en direcció contrària a la seva opinió pública. Les noves tecnologies de la comunicació estan donant un poder creixent a l'opinió pública que cada dia condiciona més les actuacions dels seus governs.

Aquest balanç de certeses i incerteses deixa clar que ni tenim la victòria assegurada ni tenim la derrota garantida. En definitiva, el nostre futur es a les nostres mans, en la nostra determinació, que haurem de demostrar davant de tot el món el temps que faci falta.