El pujolisme no ha mort. Aquell catalanisme en què l'ambigüitat semàntica era, no pas una feblesa ocasional o una deriva indesitjada, sinó el principi informador de tot discurs, proclama o gest, ha sobreviscut a l'expresident amb una astúcia hegeliana, això és, encarnant-se en la seua antítesi.
LLeida ·
En efecte, si el pujolisme ens exasperava afirmant que Catalunya era com Lituània (quan el país bàltic acabava de proclamar la independència), però que Espanya no era com la URSS, l'antipujolisme desafia avui la nostra serenor advocant per una república catalana... dins la monarquia espanyola (més greu que renunciar a Marx deu ser confondre el Karl amb el Groucho). Dit altrament, ¿hi ha res de més semblant a la històrica manera pujoliana de no definir quin era l'estatus desitjable per al país que els interminables ambages amb què, al setembre del 2015, Rabell, Dante o altres membres del partit de nom absurd eludeixen de pronunciar-se a favor o en contra de la independència?
A l'esquerra reblanida i verbosa que ha adoptat l'ambigüitat calculada com a estratègia electoral li falta, en primer lloc, humilitat política"
A l'esquerra reblanida i verbosa que ha adoptat l'ambigüitat calculada com a estratègia electoral li falta, en primer lloc, humilitat política. Humilitat per reconèixer que no és l'independentisme qui ha d'agrair a ICV et alii el fet que el poble de Catalunya estigui a punt d'exercir l'anomenat "dret a decidir", sinó que, ben al contrari, són ICV et alii els qui han d'agrair a l'independentisme l'oportunitat que els ha donat de convertir el seu autodeterminisme retòric i timorat en autèntica praxi històrica. I, en segon lloc, honradesa intel·lectual. Honradesa per deixar de complexificar falsament ("Catalunya és molt més que un sí o un no") aquest moment històric a fi de reduir la significació que hi té l'independentisme. Que en la decisió sobre l'estatus del país no s'exhaureixen totes les preocupacions de la gent és una trivialitat que, com a tal, no impedeix, ni lògicament ni històricament, adoptar una posició clara tocant a la independència. Que la fi dels desnonaments no suposi, per exemple, la fi de l'atur, no és cap motiu per dubtar desficiosament de la bondat de la primera.
Falta d'humilitat política i d'honradesa intel·lectual i deliberada indefinició programàtica. El pujolisme sobreviu —dèiem— transmutat en la seua antítesi.
