El nostre col·lectiu, fidel a sumar i a cohesionar les forces polítiques catalanistes i sobiranistes de clar origen democràtic, lamenta la imatge i el discurs que estan donant tant el primer secretari del partit dels socialistes, Pere Navarro, com el seu portaveu al Parlament de Catalunya, Marurici Lucena, qui fa algunes declaracions pròpies del malaurat humorista Gila. ¿Com es pot entendre, si no, que Lucena digui que el pla que ha sortit de la reunió dels barons del PSOE a Granada era un "federalisme que és gairebé la independència"?
Això és seriós? O Lucena fa broma o pensa que els ciutadans del país són imbècils. O és que, potser, el rellotge d'aquests personatges del PSC es va aturar fa 15 anys?
Josep Ramoneda --un intel·lectual més o menys orgànic però important a l'entorn del PSC-- a dia d'avui ha arribat a declarar el següent sobre el federalisme: "Ara, quan sentim aquesta paraula, ens sona a pur anacronisme". En la mateixa línia, la resposta del PSOE a la reunió de Granada i les seves conclusions ha caigut com una gerra d'aigua freda sobre la militància de base històrica i les joventuts del PSC, les quals no han entès la follia de Navarro tot presentant com un èxit uns pantejaments superats per la història i per la majoria social del nostre país.
Des del Col·lectiu Joan Creixell sempre hem cregut en la necessitat d'incloure els socialistes catalans en qualsevol alternativa democràtica i nacional. Per això lamentem l'actitud de l'actual direcció del partit, i més encara els sectors ultraespanyolistes del PSC que, acollonits per C's, s'han atrevit a promoure el No en algunes poblacions del Baix Llobregat.
La reacció, però, de les bases del partit, ha estat més contundent: ha començat des de fa mesos un degoteig de fugues del partit fins a arribar al cas d'Osona en el qual s'hi van donar de baixa més de cent milintants alhora.
Pere Navarro té molts fronts oberts. I avui té també un problema: a l'històric convent dels Caputxins de Sarrià, on s'hi va crear el sindicat democràtic d'estudiants sota el franquisme, avui s'hi ha reunit l'Agrupament Socialista de Catalunya, una plataforma --potser demà un partit-- que busca aplegar els socialistes que se senten desamparats i orfes. En aquesta plataforma s'hi han reunit importants socialistes com Maria Badia, Pia Bosch, Antoni Castells, Jordi Font, Marina Geli, Joaquim Nadal, Juan Manuel del Pozo i tants altres.
Aquests socialistes han manifestat voler mantenir les arrels nacionals del PSC, volent també vincular-se al gran canvi que s'està produint al país, i busquen ajuntar-se amb la gran majoria social que vol un canvi de marc polític a Catalunya. A més, l'Agrupament Socialista ha denunciat obertament que la direcció del partit ha autoritzat campanyes antiindependentistes com la de Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, i han manifestat que "un partit federalista no pot declarar-se contrari a la independència, quan l'única alternativa oficial amb presència és l'status quo, altrament estaria identificant-se, ras i curt, amb l'espanyolisme". Aquests mateixos socialistes han manifestat que la continuitat de Catalunya dins d'Espanya "només podria tenir sentti si hi hagués una oferta acceptable, real, per part de l'Estat espanyol".
Cal tenir en compte que no sols existeix l'Agrupament Socialista que avui s'ha presentat sinó que també treballen en la mateixa direcció la plataforma Avancem que lidera Joan Ignasi Elena, o --ja de fora del PSC-- la Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall. Caldrà veure quina posició pren un històric del partit com Raimon Obiols, que lidera Nou Cicle, sobretot en la gran trobada anual que cada estiu fa el partit a la casa que fou d'estiueig de la històrica pedagoga Marta Mata.
El Col·lectiu Joan Creixell creu que és necessari sumar al màxim i evitar la dispersió del socialisme català. Però això no es pot fer a qualsevol preu: no es pot permetre que el nucli dur oficialista de Pere Navarro faci el xantatge emocional del PSOE i de la unitat del partit.
