I aquests han tingut la seva eficàcia doncs tenim una població que no se n'ha adonat de la gravetat de tenir tota la nostra seguretat  externalitzada en el sistema de defensa espanyol. 

Així, en els últims anys els nostres màxims dirigents polítics han evitat pronunciar-se sobre  temes de seguretat i  defensa o s'han manifestat partidaris d'opcions que no s'ajustaven a la realitat catalana: dependre de França en qüestions de defensa, ser com Costa Rica o Suïssa per posar algun exemple. Sense saber el que es  deien i desprestigiant-nos davant dels  representants diplomàtics i d'intel·ligència de les principals nacions del món. El que ha passat és absolutament lògic ja que ni dirigents ni la població en general s'han preocupat mai de la seguretat nacional. Només que s'hagués dedicat el 10% del que s'ha dedicat a subvencionar les entitats per la Pau a estudiar o protegir les poquíssimes entitats que treballen aquests temes avui no seriem on som. Tot i així, des de fa uns pocs mesos  estem  detectant certs canvis al respecte. La seguretat està començant a interessar. Un exemple en són les declaracions de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas en les que es declarava partidari de que una Catalunya independent hauria de continuar formant part de l'OTAN  o el fet que tant el PDeCat com ERC en els propers dies celebraran dos seminaris sobre la seguretat en el món local. També hem detectat un interès creixent al respecte fruït del qual s'han publicat recentment  diversos llibres sobre seguretat i defensa. Tot plegat és indiscutiblement un pas endavant.   Ara el que caldria, no obstant, tot i el que té de positiu haver iniciat aquest debat és que no féssim volar coloms. Catalunya ha d'establir les seves prioritats  sense deixar de pensar en el futur . Segons el CEEC les prioritats haurien de ser les següents: 

1)  Renovació del Departament d'Interior pel que fa  la seva direcció. Tant la política com la professional. I que aquesta engegués els profunds canvis que  la situació actual requereix.

2)  El Departament d'Interior hauria de passar-se a denominar  Departament per a la Seguretat Nacional.

3)  caldria elaborar  El Llibre Blanc de la Seguretat Nacional que ajudés al canvi de paradigma necessari pel que fa a aquesta qüestió a  tota la nostra societat.

4)  Preparar la substitució dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat i l'exercici de les competències que avui porten a terme. 

5) Reforçament mitjançant noves promocions del cos dels Mossos d'Esquadra, Bombers, Agents Rurals i dels Serveis d'Emergències.

6) Obrir un debat seriós sobre la creació de la Policia de Catalunya amb la unificació de les nostres policies locals i el cos dels Mossos d'Esquadra. 

7) Convertir l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya de Mollet del Vallès en un gran centre unificat per a totes les matèries de formació en relació a la seguretat nacional.    

Aquestes haurien de ser les nostres prioritats tant si Catalunya assoleix la independència com si es continua en el marc de l'Estat espanyol. No podem seguir amb l'actual política d'estancament del que hauria de ser un  projecte integral de seguretat nacional per a Catalunya. 

Comissió Política del CEEC