No cal patir. L'estabilitat dels fonaments de la Sagrada Família no perillen. Almenys és el que dilluns van determinar els principals experts europeus en matèria de túnels urbans, que es van reunir en unes jornades organitzades pel Col•legi de Camins, Canals i Ports a Barcelona. Representants d'obres molt més complexes que el túnel per l'Eixample, com la línia d'alta velocitat sota el Tàmesi a Londres o el metro sota els canals d'Amsterdam van tranquil•litzar l'opinió pública catalana. El representant britànic, Keith Bower, que va dirigir la construcció de 18 quilòmetres d'una línia de característiques semblants a la de Barcelona, va treure ferro al fet de passar a pocs metres de la Sagrada Família. De fet, Bower va explicar que la línia londinenca ha passat sense cap problema remarcable sota uns 3.000 edificis i fonaments de ponts anteriors al segle XIX.
De fet, els experts reunits allà van coincidir a assenyalar que el subsòl de l'Eixample té unes bones característiques per ser perforat sense problemes. En aquest sentit, van assenyalar que les obres de la línia 9 tenen un grau de complexitat molt superior ja que passen per terres molt heterogenis i molt poc estudiats.
Tot i la seguretat que dóna l'opinió d'aquests experts, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va anunciar la creació d'un comitè de savis per avaluar el desenvolupament de les obres d'alta velocitat sota els carrers de Provença i Mallorca. Aquest comitè complementarà el creat pel departament d'Obres Públiques, que compta amb els enginyers catalans més prestigiosos, i que s'encarrega de fiscalitzar tots els túnels que construeix el govern.
Ara, un cop sembla garantida la seguretat de l'edifici més visitat de la ciutat, cal preguntar-se, però, si calia trigar tan temps a arribar a aquesta conclusió. Han fet falta més de sis anys per definir un traçat, la seguretat del qual estava completament garantida segons els tècnics. Un cop més, qui ha fallat ha estat la classe política, que s'ha mostrat incapaç de pactar un traçat eficient i encarregar-ne amb la màxima urgència la seva execució. Han hagut de passar més de sis anys entre el primer dibuix sobre el mapa i el començament de les obres. Massa temps per a una obra bàsica per vertebrar la ciutat que, a banda del pas de trens de llarg recorregut, permetrà millorar els depauperats serveis de Rodalies.
Ara, doncs, es tracta de no cometre els mateixos errors i no tornar a fer passar el carro davant dels bous. És evident que el risc zero en obra pública no existeix, però cal deixar enrere l'ensurt del Carmel. Els processos de control són molt més eficients que fa cinc anys i, ara com ara, és impensable un accident d'aquelles característiques.
