El 2007 va ser l'any de la reivindicació, el 2008 hauria de ser l'any del canvi de gestió al Prat. Aquesta va ser una de les frases més escoltades durant el dinar de Nadal que la Cambra de Comerç va organitzar a finals de desembre. En el record de la majoria d'assistents a la trobada hi havia l'acte multitudinari que va tenir lloc a l'IESE el 22 de març i que ha estat l'acte més unitari celebrat per la societat civil catalana en els últims anys. En aquell acte reivindicatiu per demanar els traspàs de competències hi havia representants amb trajectòries purament catalanistes, com els president d'Òmnium i del Barça, fins a gent molt més lligada als sectors empresarials que tradicionalment havien donat l'esquena a les reivindicacions de país a canvi dels seu interessos a Madrid.
Però el cert, és que nou mesos després d'aquell acte, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero encara no ha fet cap pas en la descentralització del model aeroportuari espanyol. Ni tan sols s'han descatalogat com a instal·lacions d'interès nacional els aeroports de Girona i Reus, tal com recull el nou Estatut. I, el que sembla pitjor, les negociacions per la cessió de competències de l'Estat no van per gaire bon camí, si es té en compte que ni tan sols es traspassaran els trens de Rodalies de Renfe abans d'acabar la legislatura.
Tot plegat són símptomes que fan pensar que es necessitarà algun altre acte com el de l'IESE per convèncer Madrid i no deixar que els negociadors de la Generalitat s'adormin. I és que a diferència de Rodalies, que n'hi hauria prou amb aconseguir garanties d'inversió en els pròxims anys, a l'aeroport el que comptarà és el poder de decisió de les institucions catalanes -públiques o privades-. Es tracta d'una competència estratègica per a l'economia catalana, que ha d'obrir oportunitats de negoci independents de l'economia espanyola. I això només s'aconsegueix amb els vols directes amb les principals ciutats dels Estats Units i d'Àsia. Vols que en aquests moments Aena centralitza al Prat.
Una gestió catalana del Prat segur que prioritzaria l'impuls de vols intercontinentals, els principal dèficit a hores d'ara. El Prat és el vuitè aeroport europeu en trànsit agregat, però ocupa el lloc 25 o 30 en vols intercontinentals. Ciutats amb menys pes demogràfic i econòmic tenen més connexions intercontinentals. L'objectiu, doncs, no serà fàcil i dependrà tant de la pressió que sàpiguen fer els empresaris, com del resultat de les eleccions espanyoles i la necessitat que tinguin PSOE i PP de pactar amb els partits catalans.
