No hi tenim res a fer. Per si a algú encara li calia alguna prova més, aquesta setmana n'hi ha tingut tres i en tres àmbits diferents. L'espoli fiscal no només no s'ha reduït amb el PSOE, sinó que ha augmentat respecte els últims anys del PP. La transferència de competències prevista a l'Estatut segueix igual d'encallada que fa un any: ni traspàs de Rodalies ni res que se li assembli. I les inversions a Catalunya fan tard, com sempre: Foment ha reconegut aquesta setmana un nou retard a les obres. El que hem viscut aquesta setmana és una mena de deja vu de la legislatura anterior. La impotència del govern davant Zapatero.
Per molt que el PSC vengui la suposada aposta federal -que només es creuen alguns catalans- de l'últim congres del PSOE, la realitat va per un cantó ben diferent. Perquè amb gestos no es paguen pensions ni es construeixen carreteres noves ni es fan millors escoles. El que li cal a Catalunya són fets, com deia Montilla en la seva campanya electoral. I, de fet, ni un de favorable als interessos de la nostra nació. Perquè les dades presentades dimecres pel conseller d'Economia, Antoni Castells, no deixen marge de dubte. Espanya ens roba. En concret, s'endu de la butxaca de cada català, sense donar res a canvi, gairebé 700 euros cada any. En total han estat 16.735 milions espoliats en només tres anys, el 9,8% del PIB català. Cal recordar, per exemple, que la factura que va pagar l'Alemanya occidental després de la reunificació amb la part comunista amb prou feines va superar el 3% del PIB en els primers cinc anys. Amb els socialistes, doncs, Espanya segueix sent l'Espanya negra de sempre.

El següent punt són els traspassos previstos en un Estatut aprovat fa tres anys i que pràcticament no ha suposat cap avenç en l'autogovern, diguin el que diguin els intellectuals orgànics del PSC. I ja sabem tots que el text ja era d'allò més justet, però és que el govern Zapatero no deixarà anar ni tan sols els trens de rodalia. Els cofois Nadal i Saura, que es volien anotar un triomf, han tornat de Madrid amb la cua entre cames cada vegada que ho han intentat.

El mateix ha passat amb la línia de TGV que ha d'unir Catalunya amb França. Nous retards perquè a Madrid no li interessa que les empreses catalans deixin d'estar lligades al mercat espanyol. I, si no, com s'explica que l'únic tram d'alta velocitat privatitzat a Espanya sigui precisament el del túnel del Pertús. I és que fins i tot per anar en tren els catalans pagarem peatge.