De nou els peatges. Els grup de peatges constituït al Parlament a principis de legislatura -que inclou representants del govern, partits polítics i societat civil- comença a donar els seus fruits. Tot sembla indicar que el 2010 es començarà a aplicar un nou model de peatges. La tarificació de les barreres d'entrada i sortida de Barcelona es canviarà. Passarem d'uns peatges que tenien la finalitat de finançar la construcció de la infraestructura a uns peatges gestionats amb criteri de mobilitat. Va ser precisament el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, qui va fer l'anunci assegurant que en dos anys es podrien començar a aplicar criteris com la bonificació per a vehicles amb més de dos ocupants o descomptes per entrar a la ciutat en hores amb menys densitat de trànsit. Fins i tot, Nadal va explicar que s'estudia -això a mitjà termini- establir també bonificacions als vehicles menys contaminants. Nadal també advoca per canviar el criteri de mobilitat obligada, que seria considerada a partir de 15 viatges per mes. Nadal va fer els anuncis en una jornada tècnica sobre peatges organitzada per la Cambra de Comerç. Durant la trobada es va presentar un estudi que defensava una reforma integral del model de peatges -no només els de l'àrea metropolitana- basada en el pagament per ús, tal com marquen les directives europees. En síntesi, es tractaria que els usuaris de les vies de gran capacitat (autopistes i autovies) paguessin unes tarifes que permetessin una millor regulació del trànsit. És a dir, a més rapidesa i capacitat de la via més cost per quilòmetre recorregut. El problema d'aquest model, però, és que és de molt difícil aplicació en un lloc com Catalunya ja que no totes les infraestructures són propietat de la mateixa administració. A Holanda hi ha implantat un model semblant a aquest, cosa que porta a què siguin només els usuaris d'una infraestructura els que la financin. A més a Holanda la introducció d'aquests peatges va anar acompanyada d'una reforma fiscal que tampoc el govern de Catalunya té competències per fer.

Amb tot, els autors de l'estudi consideren que es pot trobar una model de transició que s'ajusti a les necessitats de Catalunya. El problema, però, és el de sempre. El greuge comparatiu amb altres territoris de l'Estat. Mentre aquí ens financem les infraestructures amb inversió privada, que han de retornar els ciutadans perdent poder adquisitiu, i parlem d'augmentar peatges, a Espanya fan autovies amb els diners dels nostres impostos. D'això se'n diu està orgullós de ser cornut per vocació i pagar el beure.