El País Valencià i Catalunya van fer ahir un nou pas cap a una nova reivindicació conjunta. La tercera trobada entre l'Associació Valenciana d'Empresaris i el Cercle d'Economia va servir perquè, en plena polèmica pel nou model de finançament, els empresaris dels dos territoris fessin una demostració de força davant del govern central. I és que finalment sembla que els sectors econòmics valencians i catalans han decidit deixar d'ignorar-se mútuament. És més el que ens uneix que el que ens separa, va ser la conclusió d'aquesta tercera trobada.
De la mà del PP, els empresaris valencians havien utilitzat l'excusa de no anar de la mà dels catalans perquè ningú es penses que compartien identitat. Això, en època Aznar, va donar grans rèdits, com l'autovia Madrid-València o l'ampliació del port de la ciutat del Túria per intentar evitar el ràpid creixement del port de Barcelona. "València ha de ser el port de Madrid", havia arribat a dir en alguna ocasió Aznar. I els empresaris valencians es van creure que amb això ni havia prou.

Els anys, però, han demostrat que ni tan sols per Madrid es pot entendre una inversió com la del port de València. I els empresaris valencians han comprès que per ser competitius les mercaderies que arribin al port de València han de tenir un accés ràpid cap a Europa.

I què es necessita per anar a Europa? Doncs bàsicament bones carreteres i un ferrocarril d'ample europeu. I per on passa aquest ferrocarril i aquestes carreteres? Per Catalunya. I què necessita Catalunya? Doncs, si fa o no fa, el mateix que València. O necessiten ara i ho necessitaven fa deu anys, però més val tard que mai.

Però és que ahir els empresaris de banda i banda de l'Ebre van trobar un nou punt d'unió. La reclamació d'un sistema de finançament just, que és la clau de volta per poder tenir les infraestructures necessàries per competir. A la seva manera, sense grans declaracions, tant el president del Cercle, Salvador Alemanya, com el president dels empresaris valencians, Francisco Pons, van reclamar un mètode de finançament que ajudi a paliar el dèficit fiscal dels dos territoris.

I és que els empresaris comencen a tenir la mosca al nas amb l'actitud que està adoptant el govern Zapatero. Primer negant la crisi i mostrant un cofoisme impropi i, un cop passades les eleccions, reconeixent el mal moment i, alhora, ser incapaços de generar la confiança necessària per fer front als problemes. Per tot plegat, els empresaris són ara un bon aliat de governs com el valencià o el català, que haurien d'aprofitar el vent a favor per negociar un nou sistema que ens acosti al concert econòmic.