S'ha convertit en la cançó de l'enfadós, però és que l'Estat espanyol continua sostenint que no hi ha tracte injust a Catalunya i el País Valencià. Ho hem vist en els darrers dies, en boca del vicepresident econòmic, Pedros Solbes, o dels barons socialistes d'Extremadura i Andalusia, que per molt que li pesi al PSC, no estan disposats "a què Catalunya abaixi el nivell de solidaritat". Ni explicant-ho a les bones ni enfadant-se a les males, el president Montilla serà capaç de convèncer que la solidaritat catalana no la decideix ni Solbes, ni Zapatero ni Chaves, que des de la presidència andalusa sembla que mani més que l'inquilí de la Moncloa.
Perquè Montilla pugui aconseguir almenys part dels seus propòsits, no només haurà de guanyar-se el favor d'Artur Mas, sinó també de tota la societat civil. I a fe que necessita quantes més forces millor. Per aquest motiu cal que el president no faci ni una passa enrere. És tan evident que el país necessita més diners com que hem de ser els propis catalans quina ha de ser la quota de solidaritat amb la resta de territoris.
De moment, sembla que el govern manté el suport dels empresaris, que segueixen publicant estudis que demostren com aquesta solidaritat illimitada cap a Espanya està costant la pèrdua de llocs de treball i milions de beneficis a les empreses catalanes. L'últim estudi de la Cambra revela que, conjuntament, Catalunya i el País Valencià aporten el 28,5% del PIB espanyol i, en canvi, només reben el 23% de les inversions en infraestructures. Inalterablement, les inversions en aquests territoris es mantenen per sota la seva aportació a la riquesa conjunta de l'Estat. En cap dels nou anys analitzats per la Cambra (de 1998 a 2006) les inversions de l'Estat superen les aportacions dels dos territoris a la riquesa.
Tot plegat té una traducció pràctica molt nociva. Per exemple que no s'ha construït cap nova via de comunicació entre Catalunya i el País Valencià en els últims 40 anys. L'Autopista del Mediterrani, que es va construir als anys 70, és l'última obra important. De fet, tot i que és una via de peatge, per a la qual l'Estat no s'ha de gastar un duro, encara no s'ha dut mai a terme ni una ampliació. A diferència d'Andalusia, que ja es comunica amb totes les comunitats veïnes per vies de gran capacitat gratuïtes, Foment ni tan sols ha començat el desdoblament de la N-340 (futura autovia A7). I això per no parlar de l'escàndol de l'absència d'una via de tren d'ample europeu que uneixi els ports de València, Tarragona i Barcelona amb la frontera francesa.
Ras i curt, el PSC i Montilla han de decidir de quina banda estan perquè no es pot governar a Catalunya i, alhora, donar suport sistemàticament a qui vol seguir tenint-nos el peu al coll.
