La moció de censura presentada pel soci Oriol Giralt podria acabar amb la fulgurant carrera pública de Joan Laporta. És innegable que el durant els cinc anys de mandat, Laporta ha tingut algunes sortides de to preocupants, però encara és més irrefutable que durant els dos mandats -el primer retallat injustament per un tribunal a tres anys- ha girat el club com un mitjó.
Econòmicament, la gestió del club ha estat impecable. Gràcies a la feina feta pel vicepresident Ferran Soriano i el seu equip, l'entitat ha deixat enrere un deute de 300 milions d'euros heretat de l'època de Joan Gaspart, quan el club va tocar fons. Durant aquest cinc any el Barça ha passat d'estar 15è en la llista de clubs que més ingressen a ser tercer, només darrera (i molt a prop del Real Madrid i el Manchester United) i amb una previsió d'assolir el primer lloc en els pròxims dos anys.
Socialment, el balanç també és positiu. Fins a l'arribada d'aquesta junta, cap president s'havia atrevit a enfrentar-se els Boixos Nois. Laporta va tenir el coratge de fer-ho. I els va derrotar. Només obscurs interessos de l'oposició han mantingut viu l'esperit violent d'aquesta banda, que espera l'arribada d'un nou president per reaparèixer.
Nacionalment, Laporta ha retornat al Barça allà on no havia d'haver marxat mai. El president ha predicat pel món que el país del Barça era Catalunya. I això, en un context el del futbol, marcat pels interessos polítics dels estats. Per fer-ho ha calgut a vegades pactar amb el diable i fer equilibris amb el suport a les seleccions catalanes, però ara tot el món sap que la bandera quatribarrada que el Barça porta a l'escut és d'una nació que es diu Catalunya.
Esportivament, només cal tenir una mica de memòria per valorar quantes vegades ha guanyat el Barça dues lligues consecutives i una Copa d'Europa. En aquest cinc anys, Rijkaard ha construït un equip coherent amb la història del club. Un equip que jugant a l'atac ha enamorat Europa sencera i que, malauradament, s'ha espatllat els últims dos anys.
Tot i que a la banda negativa hi ha l'errada en la gestió de la secció de bàsquet i els episodis en què al president se li ha escalfat la boca, el balanç dels cinc anys és enormement positiu. La moció de censura, doncs, se sosté només per les ganes (i la por) que li té una part de l'establishmen a Laporta. Amb el grup Godó al capdavant la campanya de desprestigi de Laporta durant l'últim any és innegable. La pregunta de tot plegat és: qui hi ha darrera d'aquest intent d'acabar amb Laporta? I quins motius té per fer-ho?
