Si preguntéssim a qualsevol persona relacionada amb el món de les noves tecnologies i amb sensibilitat nacional -des d'una òptica nacional catalana- per una organització de referència, per davant de la resta que puguin compartir els mateixos objectius, que hagi sobresortit pel que fa a la promoció, impuls i projecció de la llengua catalana en el món de les noves tecnologies, a aquesta esmentada persona, segurament, li vindria al cap Softcatalà. Aquesta organització s'ha erigit, amb el pas dels anys, en el pal de paller, el nervi central del sector associatiu en l'àmbit de les noves tecnologies, Internet i la informàtica en general pel que fa a la potenciació i la millora de la salut de la nostra llengua en aquest camp. A començaments d'aquest mes d'octubre, Softcatalà, en un acte públic celebrat al Museu Nacional d'Història de Catalunya, celebrà el desè aniversari de l'organització, que serví, entre d'altres, per tal que tots aquells presents poguessin agrair la feina feta per l'organització -i la de tots els col·laboradors voluntaris que hi han aportat el seu granet de sorra- pel que ha suposat de millora per al català en un àmbit tan i tan rellevant, avui en dia, per a qualsevol llengua -òbviament, per al català també- com és el de les noves tecnologies i, de l'altra, demanar que Softcatalà no s'aturi i que si més no continuï en la mateixa línia, fent més i més feina en aquest món tecnològic i lingüístic. Un acte que també fou un reconeixement a la seva tasca i que s'afegeix a d'altres reconeixements: des del premi Arrova (2001), el Premi Nacional d'Internet (2004), el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística de la Universitat de Barcelona (2005), el Premi Nacional de Cultura (2005), fins al reconeixement atorgat pels internautes catalans amb els milions de descàrregues que han anat efectuant durant aquesta dècada.
L'èxit de Softcatalà, evidentment, és dels seus creadors i de l'organització, però també de tots aquells col·laboradors voluntaris de dalt a baix dels Països Catalans -programadors, enginyers i lingüistes- que hi han contribuït, així com de l'estratègia: apostar de manera ferma i decidida pel programari lliure. Altrament, la web també hi ha tingut part de culpa en aquest èxit ja que ha permès el contacte i la comunicació entre tots aquells implicats en el projecte, així com albergar tota la feina feta per l'organització (projectes i programes traduïts i normativitzats), notícies, articles d'opinió i fòrums de suport en què els usuaris han pogut intervenir per resoldre dubtes.
Entre els projectes més destacats hi ha el paquet ofimàtic OpenOffice i els navegadors Firefox i Netscape, així com distribucions i interfícies de GNU/Linux i programes de correu electrònic. Softcatalà també s'ha encarregat de traduir les nombroses actualitzacions de tots aquests programes i de molts altres.
Una feina que, modestament, el cronista vol felicitar pel que ha significat per al país quant a normalització i redreçament de la nostra llengua en l'àmbit de les noves tecnologies i, concretament, per a tots aquells tecnòlegs amb sensibilitat nacional que l'han pogut aprofitar. La més sincera enhorabona.