Semblava que la Unió Europea anava superant la crisi que havia provocat la fallida Constitució europea. S'havia fet un esforç de consens arribant a l'aprovació el desembre de 2007, pels Caps d'Estat i de Govern, del Tractat de Reforma -Tractat de Lisboa- i amb les progressives ratificacions del mateix en cada un dels estats membres. I quan ja són divuit estats els que l'han ratificat, això si per via parlamentaria, apareix la crua realitat del referèndum d'Irlanda.
Aquest estat ho ha de fer via referèndum per complir amb la seva Constitució i ha donat un NO al Tractat de Lisboa, situant una altre vegada a la UE en un escenari d'incertesa, ja que per entrar en vigor el nou Tractat és necessari la ratificació de tots els estats, cosa que, paradoxalment, no serà necessari amb el Tractat de Lisboa. La veritat és que costa entendre que Irlanda, un estat que s'ha beneficiat molts dels fons europeus, ara digui NO al Tractat.

Naturalment, els partidaris del NO estan contents i proposen una altre forma de construir la Unió Europea i, des de les institucions europees i dels estats membres, s'intenta minimitzar l'atzucac i es busquem fórmules per solucionar-ho, sobretot perquè la Unió Europea no torni entrar en crisis, fet que, després de la provocada per la Constitució europea, seria molt profunda. Esperem que els estats que manquen per ratificar el nou Tractat, ho facin i que es trobi una solució per Irlanda, com ja s'ha fet en altres ocasions, tornant a fer un referèndum i introduint algunes variacions al redactat que permetin la seva aprovació. És molt important que ens en sortim i que la UE pugui aplicar l'any que ve el nou Tractat que permet adaptar les institucions europees a la realitat actual de vint-i-set estats membres i que també permet un impuls en les polítiques d'interior i, sobretot, d'exterior, de seguretat i defensa. La UE haurà de millorar la seva política de comunicació i captar els avisos de la ciutadania, amb la finalitat de seguir avançant en la construcció europea, que és del tot necessària.