Potser no hauria de ser jo que escrigui aquestes ratlles, donat que en sóc part interessada, però com que la informació em sembla rellevant pel que fa al país, doncs m'atreveixo a fer-ho. Som un país, una nació per uns, un regió per altres, una comunitat autònoma des del punt de vista institucional i el que segur que no som, és un estat. Segurament si ho fóssim, moltes coses ens anirien diferent i la realitat lingüística n'és un d'aquests àmbits, donat que, si fóssim un estat, el català seria la llengua oficial a Catalunya i també seria oficial a la Unió Europea, realitat que no es dóna avui en dia. Si fos així, un servidor pot ser no hauria rebut el Premi que la Xarxa de Dinamització Lingüística ha atorgat, en l'apartat de Tesis Doctorals, a la Tesi que vaig llegir recentment La viabilitat Econòmica i Política de la defensa Europea, amb el que es reconeix l'esforç que es fa des de diversos àmbits i collectius per fer augmentar la presència de la llengua catalana a l'àmbit universitari.I dic que no l'hauria rebut, perquè, si Catalunya fos un estat i el català fos reconegut, protegit i ben viu, el més probable és que no hi haurien entitats com l'anomenada Xarxa de Dinamització Lingüística, que defensessin la llengua , perquè no faria falta. Així que, el que vull destacar aquí, no és el Premi a la Tesi que he realitzat, sinó l'esforç lloable que fan moltes entitats, com la Xarxa de Dinamització Lingüística, i persones, per la defensa i divulgació de la nostra llengua, fet que dóna un impuls i molta vitalitat a la nostra cultura i la nostra llengua. Felicitats, doncs, a les institucions, entitats, col·lectius i ciutadans que treballen per preservar la cultura i la llengua pròpia.