Fa pocs dies que el Senat espanyol va ratificar el Tractat de Lisboa per 232 vots a favor i 6 en contra. Ara ja són vint-i-un els estats que l'han ratificat, de manera que només en falten sis, però el cert és que en alguns d'aquests hi pot haver el veritable problema. Irlanda és tema apart, però a més, falten la República Txeca, Itàlia, Suècia, Alemanya i Polònia, encara que aquest dos darrers, ja han fet la ratificació via Parlament i nomès falta la signatura del President. Així, podem considerar que els problemes per la ratificació poden venir de la República Txeca, donat que des del govern s'han fet manifestacions contraries al Tractat, tot i que cal pensar que la pressió i les contrapartides seran prou contundents com perquè Txèquia acabarà ratificant el Tractat de Lisboa.
Si és així, només quedarà Irlanda que, com sabem prou be, és l'únic estat que ho ha de fer via referèndum i els resultats varen ser decebedors. Sembla que el camí més fàcil és establir els mecanismes per celebrar un altre referèndum, això si en un temps prudencial, fet que no acaba d'agradar als mandataris irlandesos, donat que estan prou escaldats amb els resultats del primer i més, si pensem que Irlanda és un dels estats que més fons comunitaris ha rebut darrerament, els quals han servit per rellançar l'economia irlandesa.
Sigui com sigui, la Unió Europea necessita la ratificació del Tractat per part de tots els estats membres, tant des del punt de vista operatiu per adaptar les institucions a la realitat, com també per superar d'una vegada la crisi que ja es va iniciar amb el NO a la Constitució europea. Esperem que Irlanda trobi la fórmula per fer un altre referèndum i que aquest sigui positiu i, així, podrem fer entrar en vigor el Tractat de Lisboa que, si es llegeix i s'interpreta en clau europeïsta, permet avançar, tant en les polítiques d'interior com, especialment, en la seguretat i la defensa. Tot plegat, polítiques del tot necessàries per a la UE si volem ser un actor global amb capacitat d'influir.
