JORDI PORTA I RIBALTA (Barcelona, 1936). És llicenciat en filosofia per la UB. Ha estat director de la Fundació Jaume Bofill (1971-2001), president de l'Opinió Catalana i membre de Patronat del Consell de la Informació de Catalunya, a més d'integrant del Consell Assessor del Patronat Català Pro Europa. L'actual president de l'Òmnium Cultural també és membre de la Junta del Centre UNESCO de Catalunya, i és Síndic de Greuges de la UAB, i pertany a l'Associació per a les Noves Bases de Manresa. Jordi Porta ha publicat el llibre "Anys de referència" (Columna 1997), premi d'assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas.
Gairebé un any de tripartit. Ja ha vist canvis, negatius o positius, en les polítiques del nou govern respecte als 23 anys de CiU?
Encara és aviat per fer balanços. Aquest proper curs polític que comença el setembre ens permetrà començar a veure canvis, com dieu, positius o negatius. De moment, les expectatives són moltes, perquè fa només vuit mesos no podíem imaginar un escenari polític, especialment a Madrid, tan favorable als canvis positius.
Aquest nou curs polític començarà amb una commemoració de la Diada Nacional diferent. El president Maragall ha pactat amb la resta de forces un acte, podríem dir, al seu gust. Li troba algun sentit a la polèmica?
Sobre aquest tema fa la impressió que, per part de la Generalitat, hi ha hagut declaracions no prou madurades, improvisacions, rectificacions i, en general, manca d'informació adequada. En tot cas, les entitats cíviques que des de fa anys commemorem la diada amb un to festiu i reivindicatiu, procurarem mantenir el nostre projecte, que no voldria acabar essent alternatiu sinó complementari respecte de les celebracions institucionals.
Europa pot ser un espai d'intercanvi cultural bàsic, i caldria poder aprofitar aquesta possibilitat. Però de moment, aquesta Europa se'ns planteja només com un equip d'estats, on no hi ha espai per a les regions i nacions sense estat. Com veu el futur de la cultura catalana en aquest marc internacional més aviat negatiu?
Hem de continuar batallant pel reconeixement de Catalunya en l'espai europeu. Que no ho tenim fàcil, ja ho sabem. I probablement el primer que caldrà és el reconeixement d'Espanya com estat plurinacional amb les conseqüències pertinents des d'un punt de vista lingüístic i cultural. Hi ha altres experiències europees, per exemple Bèlgica. A banda d'això, la cultura catalana té dos reptes fonamentals: la interculturalitat deguda a la presència creixent de persones que vénen a cercar millors condicions de vida al nostre país, i la interculturalitat com a conseqüència de la internacionalització de les indústries culturals.
El govern català i balear han trencat finalment una col·laboració d'anys a través de l'IRL. Un gravíssim error, al nostre entendre. Creu que la cultura catalana pagarà un preu alt per aquesta trencadissa?
Evidentment és un pas enrere, però això no vol dir que no es pugui tornar a remuntar. La projecció internacional de la producció cultural catalana és un dels requisits del nostre reconeixement exterior. Per tant, hem de treballar en col·laboració tots els països de parla catalana, és a dir, tots el Països Catalans. I l'Institut Ramon Llull ha de ser un bon instrument per aconseguir-ho
El flamant president del Parlament europeu, el socialista espanyol Josep Borrell, considera que el català a Europa és un objectiu secundari. Potser el camí del català a Europa no serà tan pla com deia Borrell a la campanya electoral.
Ja es coneguda la sensibilitat del senyor Borrell respecte a la presència del català a Europa, malgrat les promeses que va fer durant la campanya a les eleccions europees. Però també es cert que no hi posarà resistències si podem fer un plantejament raonable i just. El català és la setena llengua europea i el seu reconeixement a Europa seria infinitament més barat que la inclusió del maltès o l'irlandès.
Justament, per aconseguir el reconeixement a Europa del català, moltes associacions catalanistes hi treballen. Però en ocasions aquest món associatiu té idees enfrontades per motivacions polítiques. Ens podem permetre aquesta dispersió dels objectius comuns?
Aquest és un mal general del país. Hi ha molta iniciativa però massa sovint dispersa o enfrontada. Caldrà sumar esforços i, sobretot, mesurar les accions no en funció de la tranquil·litat que pugui provocar a les nostres consciències sinó en funció de l'eficàcia possible que es pugui aconseguir.
Òmnium Cultural aposta per la col·laboració amb d'altres entitats. Com es desenvolupa aquest repte i quins resultats estan obtenint en aquesta línia?
De moment no s'han aconseguit resultats visibles, malgrat que hem procurat fer pressió aplegant entitats tan diverses com els sindicats i el Cercle d'Economia. Continuarem treballant en col·laboració amb altres entitats que puguin demostrar que la reivindicació no és només la voluntat d'un sector limitat de la nostra societat civil, sinó d'un ampli ventall de sensibilitats socials del país.
Pensa que potser ha arribat el moment que Òmnium Cultural ampliï la seva base social i algunes idees noves?
Forma part del nostre projecte des de fa un any. Ho estem aconseguint parcialment, però hem de tenir en compte que anualment hi ha prop de cinc-centes baixes de socis per defunció. Les nostres altes, almenys, han de superar aquesta xifra. Les noves idees ja les anem portant a la pràctica: nova immigració, presència als mitjans de comunicació, innovació en les activitats tradicionals i sectorials, potenciació de les delegacions territorials, col·laboració amb altres entitats i potenciació de la Federació Llull (Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, etc.).
