ALBERT SÁEZ (Barcelona, 1965) és doctor en periodisme i escriptor. Actualment és director adjunt del diari AVUI i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, i col·labora a Catalunya Ràdio i a la Cadena SER. És tresorer de la Societat Catalana de Comunicació. Guanyador del premi Joan Maragall 2000 amb l'obra El llenguatge cristià en la cultura de masses, Sáez és un especialista de reconegut prestigi en l'Església catalana. És un dels vicepresidents de L'Opinió Catalana.
L'AVUI és una eina fonamental del nacionalisme i el catalanisme polític per al país. En quin estat es troba la seva viabilitat?
L'AVUI té sentit i el tindrà en el futur si és una eina fonamental de la societat catalana on s'expressen punts de vista diversos sobre per on ha d'anar aquest país. La única especificitat de l'AVUI és, en tot cas, que parteix del pressupòsit que Catalunya és una nació i que depèn dels seus ciutadans per continuar-ho sent. Res més. Si som capaços de fer un producte que serveixi els lectors que ho veuen així, i que cada dia són més, la nostra viabilitat està plenament assegurada. Només depenem de la nostra professionalitat.Periòdicament, diversos professors d'universitat i periodistes signen articles en comú a l'AVUI. Quin sentit té i què pretenen els seus membres?
Nosaltres ens proposem ser una veu, entre les moltes que hi ha, de tipus generacional i desacomplexat per promoure debats que trenquin alguns tòpics sobre el país i la seva política que es van instal·lar fa 25 anys i encara duren, perquè fins ara han manat els mateixos a les institucions, als partits, als mitjans de comunicació, a les associacions, etc. Només volem provocar que altres parlin, i pensem que si ho fem col·lectivament tot plegat pot tenir més força que quan ho fem individualment en els nostres articles, en els quals es demostra que en molts assumptes no pensem igual, afortunadament.S'ha teoritzat molt sobre la construcció de l'espai comunicacional català. És optimista, en aquest aspecte?
Els Estats encara pesen massa en l'ordenació dels espais comunicacionals, tot i que cada dia ho tenen més difícil per posar fronteres a les noves tecnologies. Si aquesta tendència s'accentua, l'espai català de comunicació existirà si hi ha productes, institucions i persones que el trobin útil per informar-se, divertir-se i crear-se la seva opinió.
A més de la tasca pedagògica i professional com a periodista, és conegut pel seu coneixement de l'Església catalana. Quin balanç en fa de la seva situació actual?
La situació a l'Església és d'una gran incertesa. Tothom, bisbes, laics i polítics, hem comès molts errors i possiblement els pròxims nomenaments ens obligaran a començar de zero. A les III Jornades de l'Opinió Catalana vostè va fer una intervenció d'obertura. Sintèticament, quin és el missatge que va voler transmetre?
Simplement, volia dir que els partits no són l'únic mecanisme a través dels qual es pot fer política. Una democràcia forta, especialment en una nació sense estat, necessita que la societat civil faci política, sense partidismes però sense complexos que desmobilitzin els sectors més dinàmics.A poc menys de dos mesos per a les eleccions catalanes, el panorama polític és molt obert. Hi ha diverses combinacions possibles per a un futur govern. Creu que ens trobem al final d'un cicle polític del país?
S'acaba una presidència llarga i s'esgota el model de l'Estatut de 1979. Ara el que cal és decidir quina persona pot aglutinar millor les diverses propostes de superació d'aquest marc. I poca cosa més. El relleu de Jordi Pujol el prendrà qui millor interpreti el país d'avui, no el de fa 25 anys o el de fa 10 anys.
