JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, (Cambrils de Mar, 1952) presideix ERC des de 2004, després d'ocupar durant vuit anys la secretaria general del partit. Ingressa a Esquerra el 1987, amb una llarga militància política que va iniciar al PSAN als anys 70 en la lluita contra el franquisme, i després d'haver viscut el projecte de Nacionalistes d'Esquerra. Ha estat conseller en cap de la Generalitat del desembre del 2003 al gener del 2004. Amb una llarga trajectòria professional com a filòleg, Carod-Rovira és també un reconegut activista cultural.

Amb l'espectacle penós d'aquests dies, bona part de la classe política ha perdut el crèdit que podia tenir davant la societat catalana, desconcertada i ofesa. Es pot recuperar la confiança dels ciutadans?
Avui tenim un mosaic amb algunes peces trencades, i la primera peça que cal reconstruir és la del Carmel, i també la de Sallent, que no ho oblidem, es troba en una situació que pot fer pensar en la del Carmel. S'ha d'imposar la maduresa, la responsabilitat i el patriotisme per sortir d'aquesta crisi. I maduresa vol dir també reconèixer els errors, i tant Maragall com Mas es van equivocar. Jo, com a president d'ERC ja he demanat perdó als veïns del Carmel i a la societat catalana per l'espectacle penós que s'ha donat aquests dies.

Ni Maragall ni Mas no admeten, almenys públicament, que s'hagin pogut equivocar. Cap on condueix aquesta situació?
Si volem reconstruir tot això, s'han de treure del camí els obstacles, i el principal obstacle és que tothom s'atrinxeri pensant que ho ha fet la mar de bé i que no ha comès cap error, una postura poc constructiva i poc patriòtica. Com ja he dit, Maragall es va equivocar dient el que va dir i en el lloc on ho va fer, i Artur Mas no pot utilitzar el que es va dir com a pretext per pressionar amb l'Estatut, i entenc que la presentació de querelles no ajuda a crear aquest clima de reconstrucció.

Al marge dels partits polítics, la credibilitat del Govern de Catalunya com a institució també n'ha quedat afectada?
Ara hi ha partits barallats i dirigents polítics que diuen que ja no es parlen per la resta de la seva vida. La imatge de la mateixa Catalunya ha quedat malmesa, i evidentment, també caldrà reconstruir la imatge de les institucions i treballar per recuperar la confiança en el Govern. Però la confiança en el Govern comença per una confiança interna dels membres del Govern, perquè l'error de Maragall és un error de Maragall i prou, no va consultar a cap altre grup polític ni va comunicar a ningú que diria això. Voldria recordar-li que aquest és un Govern plural, no d'un sol partit.

La "no consulta" al Govern va costar un càrrec de conseller en cap fa un any.
Si, en el seu moment em consta que això va costar una dimissió.
El president de la Generalitat diu que tot plegat és només un accident, i el PSC sosté que no hi ha crisi. Aquí no ha passat res?
És evident que tot ha quedat tocat, la política catalana, els partits, el Govern i uns quants líders. I crec que no hi ha res pitjor en política que no voler reconèixer ja no els errors, sinó la simple realitat. Qui pretengui fer creure que aquí no ha passat res, s'equivoca profundament.

El fet és que CiU té la clau aritmètica per aprovar o no l'Estatut, i a més, amb la situació de crispació actual, no és fàcil imaginar-se un consens prou ampli.
Em sembla una actitud molt poc patriòtica que hi hagi qui utilitzi un problema que afecta només un partit o dos per fer-los passar al davant dels interessos nacionals del país. Tinc la impressió que a alguns, el que ha passat aquests dies els ha vingut bé, segurament a més d'un partit, potser a més de dos, per tenir un pretext perquè l'Estatut no avanci.

Quin cost tindria per a aquests partits que l'Estatut no avancés?
Seria una manca de patriotisme i una irresponsabilitat política absoluta, i si arriba el moment, la societat catalana farà pagar molt car als partits o líders que per interessos personals o de partit siguin capaços d'impedir que Catalunya tingui un bon Estatut. Però confio que no calgui arribar a aquesta situació.
Sobretot perquè un endarreriment de l'Estatut que no sigui imputable a Madrid posaria les coses més fàcils al Govern de Zapatero...
Catalunya ja ha fet prou el ridícul aquests dies com perquè ara, per responsabilitat única d'alguns partits de Catalunya no tinguem un bon Estatut. A Madrid es deuen estar fregant les mans de satisfacció, pensant que amb amics així no els calen enemics.

En aquest context, veu un escenari d'eleccions anticipades?
En absolut. Les eleccions anticipades només es poden produir quan un Govern no té majoria al Parlament, o quan hi ha una situació de crisi social i econòmica al carrer que culmina en desordres públics. Evidentment, no és dóna cap de les dues situacions, per tant, ara no té sentit pensar que no s'esgotarà la legislatura. I si haguéssim de convocar eleccions anticipades per la incompetència dels directors de la política catalana en dirigir-la, aleshores voldria dir que potser ha arribat el moment de substituir bona part de la classe dirigent política catalana.

ERC té un pla B, per si no sortís ni Estatut ni nou sistema de finançament?
La utilitat i l'encert dels plans B, quan són bons, és que no s'expliquen...

De la seva reunió la setmana passada amb el president espanyol en va sortir un acord bilateral PSOE-ERC. Quin abast tindrà?
Caldrà veure-ho. Hem de posar en marxa una comissió, que volem que comenci a funcionar abans de dues setmanes, perquè si fins ara ERC ha votat sí a la presidència de Zapatero i sí als pressupostos, ara volem estudiar si la cosa dóna per més, i quin abast té. És a dir, si pot ser un acord permanent de legislatura o simplement un canal directe per parlar amb el PSOE del que calgui.

De fet, de la reunió ja va treure un compromís de Zapatero d'estudiar la possibilitat d'elaborar les balances fiscals. Comencen amb bon peu.
Volem saber exactament què paguem al govern espanyol i què es fa amb els diners que nosaltres paguem, i el president no em va dir pas que no, és més, reconeix que Catalunya fa un esforç enorme de solidaritat i que ens cal un sistema de finançament millor per abordar els projectes i necessitats de la societat catalana. Doncs bé, això fins ara no s'havia dit, és positiu.

A més del finançament, quins altres temes tractarà aquesta comissió?
Hi ha molts temes que és evident que no poden anar com van ara. Per exemple, no tindrà cap mena de credibilitat que el govern espanyol, i em consta que Zapatero ho vol, lluiti pel reconeixement del català a Europa, si és el mateix govern qui impedeix l'ús del català a Espanya. Així, a Europa no es creuran res.

Però PSOE i ERC "es creuen" realment, un pacte de legislatura estable?
Caldrà veure-ho, però de moment, hem votat per primera vegada un president de l'Estat i uns pressupostos de l'Estat. I si diuen que aquesta possibilitat es desdibuixa, serà més aviat per la inestabilitat de la política catalana i per l'espectacle lamentable que s'està donant. Però ERC vol fer servir el pes dels seus 8 diputats a Madrid en benefici de la gent que ens va votar i dels interessos que defensem.