JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA (Cambrils de Mar, 1952), filòleg de formació, presideix ERC des de l'any 2004, després d'ocupar durant vuit anys la secretaria general del partit. Ha estat conseller en cap de la Generalitat del desembre del 2003 al gener del 2004. Acaba de rebutjar una oferta del president Maragall per tornar al Govern tripartit, en considerar que les condicions no són les adients. Pel que fa a l'estatut, es mostra molt optimista, i resta importància a les declaracions del PSC que acusen ERC de deslleialtat al Govern.
Les vacances de l'estatut seran més tenses i complicades del que s'esperava?
Al contrari, sóc ara més optimista que mai i me'n vaig de vacances més tranquil que mai. El Parlament ha aprovat un dictamen que és un text molt ambiciós, potent i valent. I la societat catalana ha recuperat una certa eufòria i il·lusió, que ja calia davant d'un cert desconcert d'aquests últims temps.
El PSC no es mostra tan optimista... Assegura que no votarà un text com el que hi ha ara, "nacionalista, que trenca amb la constitucionalitat i que no representa tota la societat catalana". Això li sembla tranquil·litat?
Catalunya és una societat plural que té un Govern plural, amb partits que pensen diferent. Tots els partits tenim dret a interpretar la constitució, però si ERC no és el Tribunal Constitucional, el PSC tampoc, i per tant, no serem nosaltres mateixos qui ens imposem restriccions a les nostres aspiracions. Si el text no és constitucional ja ens ho diran, però si haguéssim de sortir de Catalunya amb un estatut ja disminuït, val més la pena que no arribi a Madrid.
Tot plegat no contribueix a generar crisi al Govern?
Les divergències entre grups parlamentaris, que són els que fan l'estatut, no afecten la bona marxa del Govern de Catalunya i la seva solidesa. Vam fer un pacte estratègic per un nou Estatut, i continuem lleials a aquest estatut.
I per què el PSC creu que ERC ha canviat d'estratègia a mig fer, i que la seva actitud no és lleial amb el Govern?
ERC és tan partit de Govern de la Generalitat com ho puguin ser el PSC i ICV. Tothom ha d'entendre que a Catalunya no hi ha un govern socialista, hi ha un govern tripartit de coalició, i de la mateixa manera que ERC ha de ser conscient del seu pes numèric i dels seus límits, seria bo que algú altre fos conscient del seu pes i dels seus límits. Qualsevol temptació hegemonista o determinades declaracions són rebudes per ERC de la mateixa manera que des de CiU fa anys escoltàvem algunes actituds de desconsideració.
El president Maragall creu que ERC potser no ha sabut mesurar bé quins són els seus límits i possibilitats, i que per això ha apel·lat als drets històrics fent bloc amb CiU.
La nostra lleialtat és al país, per damunt de qualsevol altra cosa. ERC som més lleials als interessos de Catalunya que a nosaltres mateixos, per tant, que ningú pretengui que ho siguem amb un altre partit.
Per què ERC invoca a darrera hora els drets històrics, i no els va plantejar des del primer moment si tan importants són?
Potser no hagués calgut recórrer a aquests drets per blindar les competències si ho haguéssim pogut fer d'una altra manera. Però quan s'ha tancat la porta de les competències excloents, quan en el seu moment també es va voler tancar la porta a la via de l'article 150.2, només ens queda una porta, la dels drets històrics. Una porta que apareix a la constitució, a l'estatut basc, al d'Aragó i al nou text de reforma de l'estatut del País Valencià.
Renunciaria ERC als drets històrics per tal que hi hagi un estatut?
La manera bona no és plantejar renúncies, sinó trobar un mínim comú denominador de complicitats nacionals que ens permeti avançar. Tot és negociable en virtut de l'objectiu final, tot excepte posar límits a les nostres aspiracions.
Si el Consell Consultiu, de caràcter no vinculant, determina que hi ha inconstitucionalitat en l'apel·lació als drets històrics, ERC faria un replantejament?
El Consell Consultiu no ens obliga a res, però sí a escoltar-lo i analitzar-lo. Si ho creiem necessari, modificarem alguna cosa, és clar, però de tota manera, tractant-se d'un òrgan on hi ha 7 membres, és evident que estem davant d'una qüestió més que jurídica, política. Una majoria de 4/3 seria suficient perquè nosaltres renunciem a uns aspectes que entenem que són essencials simplement perquè de 7 persones n'hi ha 4 que no pensen així? És un tema massa important com per deixar la solució en una pura operació matemàtica.
De vegades dóna la impressió que els partits es canvien cromos, a canvi d'incorporar X, un partit renuncia a Y, i viceversa... També són operacions matemàtiques.
Un estatut no és una subhasta. Però tampoc no es pot pretendre que, en el moment en què ERC adopta una postura coherent amb les seves idees valenta i decidida, algú pretengui fer creure que ERC és un obstacle per aconseguir un nou estatut.
Això diu el PSC de vostès.
Doncs ERC és precisament la garantia per obtenir un nou estatut, perquè si l'anterior legislatura va començar amb un pacte entre el PP d'Aznar i CiU pel qual no hi hauria un nou estatut però Pujol tornaria a ser president, ara, gràcies a ERC la legislatura ha començat a l'inrevés, amb un nou president a canvi de fer un nou estatut.
O sigui que és els socialistes catalans tenen la patata calenta?
La pregunta que ens hem de fer és si mantindrà el PSC, partit del president de la Generalitat, les seves objeccions de manera tan contundent com per impedir que Catalunya tingui un nou estatut. A hores d'ara jo crec que ningú no pensa que el partit del president de la Generalitat impedirà amb els seus vots que Catalunya tingui un nou text, com ningú no pensa que el partit que durant 23 anys no ha fet un nou estatut, ara amb els seus vots no el deixarà fer. Estem condemnats a entendre'ns, i els termes de l'entesa ja es plantejaran en les properes setmanes.
Veig que no contempla la possibilitat que fracassi l'estatut a Catalunya...
Tot i que no es pot dir mai que d'aquesta aigua no en beuré, jo poso les mans al foc que Catalunya aprovarà l'estatut al setembre, però evidentment un cop arribi a Madrid, això ja no dependrà de nosaltres.
Així les eleccions anticipades no entren dins dels càlculs d'ERC?
La societat catalana no perdonaria els partits que amb el seu vot haguessin impedit que Catalunya disposés d'instruments actuals per fer front als problemes i projectes actuals, i el càstig que rebrien des del punt de vista electoral seria molt alt. Justament per aquest sentit de la responsabilitat, estic convençut que ens acabarem posant d'acord i no caldran eleccions.
Suposem que vostè no es crema a Catalunya. Però i si Madrid el retalla o no l'aprova?
L'argument que va utilitzar Madrid per rebutjar el Pla Ibarretxe, que no s'havia fet amb consens, no serà vàlid amb l'estatut. Per tant, si no s'aprova, s'ensorra tota la credibilitat del projecte d'Espanya plural de Zapatero. Això vol dir que no només ens la juguem els partits catalans, sinó també el PSOE i Zapatero.
Vist així tot sembla massa lògic i fàcil...
El problema és que el PSC vol facilitar tant els coses al PSOE que perd una mica el seu punt de vista a Catalunya. El PSC ha de triar, o el PSOE o Catalunya. Primer Catalunya, i després ja farà compatible el projecte de Catalunya amb els interessos polítics del PSOE.
Antonio Franco, director del diari El Periódico, i un home de coneguda influència en el món del PSC, assegura que Maragall ha d'accelerar el seu relleu, com a preu per la seva darrera gran obra, l'estatut.
Jo mai emetré, per respecte institucional al president, una opinió sobre el seu futur personal. Però hi ha mitjans de comunicació que es preocupen molt més pel PSOE i el govern d'Espanya que no pas pel PSC, el Govern i el seu president.
Què s'hi juga Carod-Rovira, al marge d'ERC, amb aquest Estatut?
L'aposta d'ERC, i la meva quan em vaig posar al capdavant del partit, de fer un canvi de govern a canvi d'un nou estatut. Si això surt de Catalunya voldrà dir que l'aposta era encertada. Si no s'aconseguís, crec que la societat catalana sabria valorar els esforços que personalment he fet perquè això pogués tirar endavant.
Està totalment descartat, el seu retorn a la Generalitat en aquesta legislatura?
En política no es pot dir mai la paraula "mai". Però és cert que el president Maragall em va proposar el retorn al Govern. Però aquesta proposta va ser feta en unes condicions que vaig trobar que no eren les adequades, i per això vaig dir que no. No puc tornar al Govern de qualsevol manera, perquè el més important per a mi no és ser al Govern, sinó adoptar estratègies perquè el país avanci.
Hi ha qui diu que ERC hauria fet més bona feina des de l'oposició, reforçant-se des de fora i preparant les eleccions de 2007.
Si ERC s'hagués quedat a l'oposició ara no hi hauria estatut. Ha calgut que ERC entrés al Govern perquè ara siguem on som. Aquest és l'argument definitiu que justifica la nostra opció del tripartit.
