Indica publicitat
Dimarts, 14 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 2 de d'octubre del 2003 | 01:00
Entrevista · Política

Si Europa no reconeix el català com a llengua oficial no serà un cop mortal


Jordi Porta, nascut a Barcelona el 1936, ha estat vinculat des de sempre a la societat civil catalana i és actualment el cap visible d'un nombrós equip que va aterrar a Òmnium aviat farà un any, amb l'ambiciós projecte de renovar la institució. Porta, llicenciat en Filosofia per la Unviversitat de Barcelona, va amplicar estudis a París entre els anys 1967 i el 1970 i, des de llavors ha estat director de la Fundació Bofill (1971-2001). Actualment participa formant part de juntes i consells de diverses entitats i instuticions catalanes però per ara, la seva activitat principal i la seva il.lusió és la gran tasca pendent a Òmnium. En el debat sobre la salut de la llengua amb qui es posiciona: amb els que diuen que el català està en fase terminal o amb els que asseguren que tot va bé?
No m'agrada l'actitud d'un extrem ni de l'altre. Tots dos no predisposen a la mobilització necessària. Uns per cofoïsme i els altres per desànim paralitzant. Val més posar-se a treballar. Europa no reconeix el català com a llengua oficial. Pot ser un cop mortal per una llengua minoritària com el català o pot significar un revulsiu com a reacció?
Si Europa no reconeix el català com a llengua oficial no serà un cop mortal. Hem resistit embats pitjors. Però sí que és cert que hem de fer un esforç per donar a conèixer la nostra posició i que és una injustícia que llengües més parlades a Europa que algunes que són oficials d'un Estat, com el català, no tinguin el reconeixement que els correspon. Nosaltres farem sentir la nostra veu especialment durant la propera primavera.La immigració és un problema pel català tal i com afirma el President de la Generalitat?
La nova immigració no és més problema, més aviat menys, que l'arribada massiva d'immigrants del sud d'Espanya a la dècada dels cinquanta i seixanta. I sobretot, pel que fa a la llengua, és més problema la prepotència de les multinacionals nord-americanes de la comunicació que no pas la immigració. La immigració no és un problema, és un repte.

Què s'està portant a terme des del nou Òmnium per la llengua i cultura catalanes?
Estem escampant l'experiència de les parelles lingüístiques iniciada a Vic, hem promogut el concurs de grups de pop-rock en català al Baix Camp, hem creat, junt amb altres entitats, l'Observatori de la Llengua per tal de tenir coneixement de la seva evolució en l'ús social, volem potenciar i coordinar-nos amb entitats que fa temps treballen per la presència en l'espai públic del català, volem emprendre accions coordinades amb l'Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear... El pròxim curs començarem a engegar la maquinària que tot just hem tingut temps de posar-hi greix.

Els moviments socials com l'antiglobalització, l'anticapitalista o el pacifista han mobilitzat centenars de milers de ciutadans els últims mesos. La societat civil catalanista ha viscut al marge d'aquest nou fenomen contestatari?
Jo no m'atreviria a afirmar que les mobilitzacions antiglobalització o pacifistes no són societat civil catalanista. Tots ho som. Allò que cal és fer prendre consciència dels problemes que mereixen mobilitzacions populars. La guerra de l'Iraq, per exemple, va poder fer prendre consciència pel "timing" de l'operació, anunciada des de feia mesos, pel paper dels mitjans de comunicació, per la poca simpatia popular pels líders que la preconitzaven, per la fragilitat dels arguments per iniciar una guerra d'aquest tipus, etc. És difícil repetir les condicions que s'hi van donar. La societat civil catalanista ha d'estar i seguir participant en aquestes mobilitzacions populars.Com és la relació amb els partidaris de l'antic president d'Òmnium i amb la mitja Junta que prové d'aquella època?
Personalment he procurat oblidar el procés de les passades eleccions i la majoria dels antics membres de la Junta han fet el mateix. Si ha quedat algun rastre en l'antic president o en comptats membres de l'antiga junta, crec que el temps ho acabarà d'esborrar.En el seu programa assegurava que s'estrenyerien llaços amb l'Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, les entitats germanes d'altres territoris dels Països Catalans. Què s'ha fet en aquest camp?
Ho anem fent, però encara no en l'amplitud que jo voldria, Després de l'estiu hem de coordinar programes i, a més dels contactes que he tingut amb tots dos, cal fer una reunió de treball conjunta amb tranquil·litat. La situació de les Illes, a més, requereix una posada en comú de les polítiques respectives.

Com són les relacions d'Òmnium amb les principals institucions? I amb els partits polítics?
Les relacions institucionals, tant amb la Generalitat, com amb la Diputació i amb l'Ajuntament, són correctes i cordials. Cal estudiar ara, els aspectes concrets en els quals s'han de concretar possibles col.laboracions en el futur. Amb els partits polítics és bo mantenir contactes pel coneixement mutu però, com és lògic, el tipus de col.laboració serà diferent en la mesura que la nostra entitat és independent des d'un punt de vista partidista.L'Òmnium pensa posicionar-se en qüestions polítiques?
La nostra entitat té com a objectius fundacions la defensa de la llengua, la cultura i la personalitat nacional de Catalunya. Aquestes finalitats genèriques impliquen preses de posició que, ocasionalment, poden considerar-se polítiques, tot i que la nostra entitat és cultural en el sentit més ampli. Darrerament hem fet una consulta als socis sobre aquesta qüestió i el 90 % de les respostes són partidàries de no deixar de posicionar-nos políticament quan el fet ho requereix. Seguirem la voluntat dels nostres socis.Com veu el futur polític de Catalunya després de les eleccions de la tardor?
Entrem en una fase política d'una certa incertesa. L'únic que se m'acut dir és que davant de les actituds polítiques que darrerament es mostren a Madrid, caldria una política catalana de caràcter unitari, forta i sense por a córrer alguns riscos.Què li demanaria al nou president de la Generalitat?
Que compti amb la societat civil i que no tingui por que aquesta vagi més enllà d'allà d'on ell creu que es pot arribar.Li agradaria tenir al seu costat Jordi Pujol quan es retiri de la política perquè li ajudi a comandar Òmnium?
M'encantaria tenir al costat una persona amb les seves capacitats i el seu bagatge però crec que tindrà l'oportunitat d'exercir responsabilitats de molta més importància.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat