JOAN MANUEL TRESSERRAS (Rubí, 1955) és doctor en Ciències de la Informació.
Actualment és membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, responsable de l'àmbit de recerca, estudis, publicacions i documentació. És professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, especialista en comunicació de masses, societat de la informació i indústria cultural, i col·labora habitualment als mitjans de comunicació.També ha estat conseller de la CCRTV.
Com valora el tractament que han fet els mitjans de comunicació catalans de la crisi de Govern arran del cas Carod?
Hi ha hagut un moviment de remat amb poques veus dissonants, i en general, la informació ha fet seguidisme de les publicacions de Madrid. Crec que no hi ha hagut autonomia de criteri suficient i s'ha actuat com a altaveu del poder. Alguns mitjans catalans han intentat ajustar-se a la realitat dels fets més que no pas aquesta premsa militant de Madrid. La televisió pública i alguns altres mitjans han actuat amb un cert sentit de l'actualitat, d'una manera prou àgil i interessant. Però les mateixes mecàniques de treball dels mitjans fan que aquestes reaccions immediates a una crisi -encara que sigui en bona part inventada- siguin professionalment rutinàries. L'entrevista de TV3 dimarts al vespre va ser un èxit d'audiència, però el PP considera intolerable que se li donés veu a Carod-Rovira.
Sí, va ser un èxit probablement perquè la periodista va fer bé la seva feina i perquè l'entrevista era d'interès públic, com va demostrar l'audiència. Aquesta vegada TV3 va complir amb la seva feina, amb criteri i sentit de l'actualitat, com correspon a una televisió pública nacional. Dimarts, sense TV3, això era una massacre de l'imperi mediàtic espanyol. TV3, Catalunya Ràdio i alguns altres mitjans han permès que la crisi s'expressi directament a través dels actors principals, després de la verborrea insultant, farregosa i autoritària de Madrid.Però té la sensació que els mitjans catalans sovint depenen massa del que es diu i es fa a Madrid?
Crec que en l'agenda sí, però probablement perquè hi ha una subordinació a la política espanyola. Això és un peix que es mossega la cua. I no és només un problema de subordinació del PSC al PSOE, sinó d'una subordinació de la polítca de tots aquests anys de CiU a la política espanyola, aquesta necessitat permanent del pacte, d'estar bé amb qui mana, del peix al cove. Aquesta sensació ha de canviar, perquè no té justificació ni des del punt de vista polític ni informatiu. Crec que ara toca descolonització d'aquest sistema de dependència política i informativa de Madrid. Com es descolonitza aquest sistema de dependència?
És necessària la reactivació de la política catalana a través, per exemple, del canal Parlament. Em sembla fonamental la reactivació del debat al Parlament que està tirant endavant Ernest Benach, perquè dignifica l'escenari català i el converteix en susceptible de ser un escenari polític sobirà sense donar l'escenari espanyol com a principal o exclusiu. Cal lluitar en tots els fronts perquè informativament es reconegui la importància de la nostra política i per ser menys depenents. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de reforçar les seves competències?
El CAC ha demostrat que és eficaç i que ha estat capaç d'actuar pràcticament sempre per unanimitat, sortint de la lògica de la politització estricta dels seus membres i atenent al criteri d'interès públic i nacional en el sector de la comunicació audiovisual. Si hi havia algun dubte quan es va crear l'organisme sobre la conveniència o no de donar totes les competències a què poden aspirar els organismes reguladors, en aquests moments això ja ha estat superat, i tal com reconeix el pacte de Govern, cal procedir a donar aquestes competències al CAC.Quines són aquestes competències?
El CAC ha de tenir la potestat de la concessió de llicències i autoritzacions, per tant, de revocar-les, i posseir el registre de les empreses de comunicació que tenen negocis en el camp audiovisual. A més, cal fixar més clarament la potestat sancionadora del Consell. Quines pretensions ha de tenir la llei de l'Audiovisual, tan llargament reivindicada pel CAC?
Delimitar l'àmbit públic, el privat i el comunitari, fent-los viables i plurals. I establir una normativa bàsica posada al dia i igual per a tothom. El sector de la comunicació és vital per a un país que afronta la seva reconstrucció nacional i que vol recuperar i normalitzar plenament la seva cultura. També ha de quedar clar que els mitjans públics han de ser eficients i actuar en xarxa, i que tenen obligacions respecte a la projecció exterior de la cultura catalana i l'enfortiment del sistema industrial. El CAC ha estudiat llargament aquesta qüestió, i crec que el Govern ha de fer cas a la nostra postura en aquest àmbit.
