JOSEP HUGUET (Manresa, 1951), enginyer industrial i historiador de formació, començà la seva trajectòria política com a membre de la Unió Socialista del Bages el 1970, fou militant i membre de la direcció del PSAN i, posteriorment, de Nacionalistes d'Esquerra i de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, essent fundador de bona part d'aquests moviments. El 1989 s'afilia a ERC, on ha ocupat diversos càrrecs executius, i ha estat diputat al Parlament des de 1995 fins l'octubre de 2004, quan es posa al capdavant del departament de Comerç, Consum i Turisme, després de la renúncia de Pere Esteve per motius de salut.
ERC ha fet una aposta pel federalisme com a pas previ a la independència. Quins terminis es donen vostès per posar a prova el federalisme a Espanya?
El problema no és quant de temps pugui esperar ERC, sinó com responen a Espanya. La nostra aposta és un test als demòcrates espanyols, un examen que té una repercussió clara a Catalunya: si el test s'aprova no hi perdem res, perquè és més fàcil sortir del federalisme cap a la independència que no pas d'aquesta miserable autonomia. Però un test suspès provoca immediatament a Catalunya un augment de la consciència a favor de la creació d'un estat propi.
Primera pregunta de l'examen: diputats d'ERC parlant en català al Congrés espanyol. Resultat, picabaralles amb Marín...
Proves com les del plurilingüisme o l'estat plurinacional posen histèrica la gent de Madrid perquè poses a prova la seva intolerància i incapacitat d'admetre l'alteritat. Aquest test és necessari, perquè si no, hi ha una part del catalanisme que es diu federal, que podria anar mantenir un engany, perquè ells potser ho són, però els seus homòlegs encara ho han de demostrar.
Però quant de temps tenen per demostrar-ho? Els socialistes ja van governar abans que el PP i no van fer cap pas.
No hi ha data límit, pots passar anys que sembla que no es mou res, però si fas polítiques correctes, per sota es va covant un procés que en qualsevol moment pot accelerar el canvi històric. I aquest procés comença a estar en marxa, prova d'això és que hi ha sectors que ja estan histèrics.
A què ha renunciat el PSC per poder presidir un Govern amb ERC?
L'aparició d'aquest partit encapçalat per Francesc de Carreras marca un punt de ruptura entre les ales més espanyolistes del PSC, que tenien la gran esperança blanca en Maragall per enfonsar el catalanisme "barretinaire". Però resulta que no, perquè aquest Govern, globalment està defensant els interessos de Catalunya i s'enfronta quan cal al Govern d'Espanya. El PSC s'ha arriscat a què una fracció del seu electorat tingui temptacions de muntar alternatives o anar a fer el seguiment al PP.
Aquest partit el formen 16 persones, 16 vots menys a canvi d'una presidència…
Hi ha més coses, en el moment que el PSC accepta un acord de Govern amb ERC, s'arrisca a un increment de tensions amb el PSOE. De fet, hi ha veus que diuen que el mateix Montilla va estar a punt de plegar perquè el PSOE no li acceptava els acords del Tinell. Per això crec que al PSC, amb totes les seves pegues, se li ha de reconèixer que no ho té fàcil.
I en què ha cedit ERC?
Som independentistes, i hem hagut de fer un esforç de seny i de contenció precisament per aconseguir aquests mínims comuns amb el PSC. Si haguéssim anat a una confrontació amb el PSC posant-lo contra les cordes, s'hagués produït una divisió civil greu en dues parts, que és el que dóna la composició sociolingüística del país. Tots hem arriscat en aquesta operació.
L'objectiu Estatut i finançament en una legislatura és un d'aquests "riscos". Si no hi ha Estatut a Catalunya, el pla B del PSC és el peix al cove. I el d'ERC?
N'hi ha d'haver, perquè si no, tot el país haurà fracassat. Si no hi ha Estatut, el pla B d'ERC és que s'acaba la legislatura i prou. S'han de convocar eleccions perquè el poble torni a parlar, perquè si el principal objectiu dels partits polítics catalans en les anteriors eleccions era l'Estatut i el finançament, haurem de passar comptes del fracàs amb el ciutadà.
Quan s'acaba la legislatura, immediatament?
No ho sé, ja ho veurem, si triga una setmana, dues o un mes.
El PSC ha garantit a CiU que com a mínim, s'esperaran un any a convocar eleccions. I mentrestant, què?
Miri'n, si no aconseguim a la primera un nou Estatut i un model de finançament millor, qui hagi de gestionar el país, durant un any o el temps que sigui, es trobarà en una situació bastant ingovernable, perquè aquest país en pocs anys s'ha convertit en un coll d'ampolla, més estret encara durant els anys de govern PP-CiU, que ens han fet perdre posicions econòmiques. No podem perdre temps.
La millora del finançament, per minsa que sigui, sembla estar garantida per Madrid, o això diu José Montilla. ERC no es conforma de moment amb el "peix al cove" del finançament?
No, ens situaríem en un escenari deplorable per al país, perquè no és veritat que Catalunya pugui esperar més per tenir un nou Estatut, com diuen alguns que ara s'han demostrat molt abertzales. Però a més de Montilla, també hi ha hagut intents clars de dirigents i intel·lectuals orgànics de CiU de dir que, com que el finançament no val la pena, s'ha de negociar a banda de l'Estatut, per passar immediatament a dir que un Estatut sense finançament no val res, per tant, no cal que hi hagi Estatut. Totes dues bandes intenten repetir el peix al cove de Jordi Pujol, però a ERC partim de la premissa bàsica d'un Estatut amb finançament inclòs.
Per a ERC, la proposta de finançament del Govern és de màxims?
És la proposta. Una proposta d'acord fiscal federal que és la que en aquests moments ha estat possible aconseguir. Hem arrossegat el PSC a posicions que li estan portant molts problemes a Madrid, perquè evidentment és una proposta rupturista. En qualsevol cas, per a ERC la proposta de màxims és la independència, però ara només tenim el 16% dels vots, i l'Estatut necessita 2/3 per ser aprovat. CiU i PSC, doncs, són determinants, ERC, no.
Aleshores ERC és un actor secundari?
ERC va ser determinant per engegar el procés reformista, i avui l'equip dirigent d'ERC ja està amortitzat en la història. Hem complert la nostra responsabilitat, i ara són els dirigents del PSC i els de CiU els que han de demostrar si estan a l'altura de les circumstàncies i arriben a un acord per sumar 2/3 del Parlament.
ERC es presenta com a intermediària entre els dos partits majoritaris per afavorir acords. Això l'exclou de responsabilitats en cas de fracassar l'Estatut?
Absolutament. Si l'Estatut fracassa a Catalunya, només serà culpa de CiU i PSC. És ERC qui fa 25 anys que demana nou finançament i un millor Estatut, i les altres forces s'hi han negat fins fa 2 anys. Ha estat gràcies al nostre paper clau al Parlament que s'ha engegat aquest procés de canvi, si no, aquí no s'hagués tocat res, no ens enganyem.
Qui en pot treure profit, que CiU no voti l'Estatut?
CiU i els més reaccionaris del PSOE, i algun membre del PSC, es fan el joc mutu, perquè els sectors més partidistes i sectaris de CiU estan especulant amb un avançament d'eleccions per tal d'aprofitar les hores baixes de Maragall, per veure si encara poden respirar políticament. I això fa el joc a determinats sectors socialistes, encantats d'estalviar-se el problema de la crucifixió política que els espera si de Catalunya en surt un Estatut ben dotat i l'han de defensar a Madrid.
Pel que fa als costos electorals que tindria no tenir nou Estatut, a qui esquitxaria més?
ERC ja ha fet la feina, i en aquest supòsit seran el PSC i CiU els qui hauran d'explicar a la seva gent per què no s'han posat d'acord, quan tota la població unànimement està reclamant un canvi en el finançament i un nou Estatut. Els electors ja decidiran qui governa, i la tria no es farà en funció del contingut de l'Estatut, sinó de la gestió, per tant, els partits poden deixar d'especular amb si l'Estatut és un punt més o si a l'oposició la seva aprovació els perjudicarà. A ERC ja ens poden demanar comptes del que calgui, perquè hem complert a bastament amb la nostra responsabilitat.
I un no a Madrid?
A ERC el que passi a Madrid li és indiferent, és més, si ens tanquen la porta als morros, l'únic que pot passar aquí és que creixi el sentiment independentista, i això per a ERC no és gens negatiu. En canvi, per al PSC no és indiferent, perquè pot quedar crucificat, i en part també afecta CiU, perquè mai ha dit que sigui un partit independentista.
Si finalment l'Estatut surt de Catalunya, què es pot esperar, de Madrid?
Som a l'inici d'una segona transició, i tothom s'ha de mullar a favor d'un acord que uneixi a la majoria social de Catalunya, i això implica que tots cedim una mica. Potser perdrem unes quantes batalles, però guanyarem la guerra final, perquè la situació de context democràtic, l'absència de possibilitat de cop militar i l'haver aconseguit involucrar el PSC ens dóna una força impressionant.
