JOSEP BENET(Cervera, 1920) Historiador, advocat i polític. Ha compaginat la seva tasca d'assagista amb la militància política, essent una de les persones més importants de la cultura social i política del país. Benet va formar part de la Comissió Constitucional del Senat i de la Comissió dels Vint. El 1977 va ser senador per a l'Entesa dels Catalans, i el 1980 diputat al Parlament de Catalunya com a independent. Creu que Catalunya no ha tingut un programa per Madrid, fet que li ha fet perdre moltes oportunitats.
Aquests dies, els pares de la Constitució han avalat la seva vigència i han parlat tímidament de modificació, sempre que es faci amb un consens majoritari. Més d'un partit n'ha fet un ús polític per acusar altres formacions de voler atemptar contra els valors democràtics en demanar certes modificacions.
Reclamar que la Constitució es modifiqui no és cap proposta extraordinària, tot i que el senyor Aznar tingui aquestes reaccions cavernícoles quan en sent a parlar. Una Constitució feta sota una gran pressió fàctica, i on el partit majoritari (UCD) procedia del franquisme, és evident que cal millorar-la, més si es té en compte que tot plegat va ser un joc en què uns i altres vam haver de renunciar a coses en nom del consens. Però això no vol dir que ho haguem fet per sempre. Hem d'exigir el que ens pertoca i plantar cara d'una vegada, si cal reivindicant un nou Estatut i exigint una reforma constitucional.
Els partits catalans, a excepció del PPC, volen plantar cara amb quatre propostes d'Estatut diferents. Sense un suport ampli, pot ser molt complicat, més encara si el PP revalida la majoria absoluta.
Evidentment, per això cal que al Parlament català hi hagi prou seny perquè se sobreposin les diferències ideològiques i els partits d'obediència catalana puguin redactar un Estatut de consens. Aquesta defensa en bloc tindria una gran força a Madrid, perquè seria molt fort que el Govern espanyol s'oposés a la voluntat del 90% del poble català.
Li sembla possible, aquest bloc unitari?
Ho hauria de ser, perquè si no, a Madrid ens arrabassaran tot el que ja tenim. Hem de demanar i exigir, i si Catalunya s'autodetermina i presenta un Estatut unitari, més ampli, el Govern espanyol haurà de negociar i discutir per força, hi hagi majoria absoluta o no. Però és clar, abans, Catalunya ha de tenir clar què vol fer a Madrid.
El Govern català, no ha tibat prou, a Madrid?
Ha fet coses molt positives, però també ha perdut oportunitats, entre d'altres coses, perquè ha comès el greu error de no tenir un programa clar per Madrid. Allà s'hi ha fet molta política de ràtizia, hem anat a espigolar, i de vegades, el peix que ens hem endut no era fresc. Però sobretot, crec que en el camp cultural ha estat un autèntic desastre.
Parlant de cultura, TVE prepara documentals, pagats també per nosaltres, sobre la història d'Espanya. Els dirigeix Fernando García de Cortázar, visceralment antinacionalista català i basc…
Em sembla totalment escandalós que encara no hi hagi hagut una protesta molt forta, sobretot dels partits catalans i bascos. Per dignitat, no podem tolerar que es gastin els diners dels contribuents en programes per atacar-nos. Però TVE no en té la culpa, sinó la nefasta política cultural de Catalunya a Madrid, fruit de la creença que Catalunya és un país normal, quan encara no ho és.
Vostè acaba de publicar, Domènec Latorre, afusellat per catalanista, un llibre que treu de l'oblit el genocidi franquista contra Catalunya. No se'n veuen, d'obres d'anàlisi profunda, a casa nostra.
Si visqués a França, no publicaria llibres com aquest, perquè n'hi hauria a patacades. Però a Catalunya tenim una mancança greu d'análisi de la nostra història. He escrit aquest llibre perquè tothom sap que hi hagué repressió, però ningú no havia dit clarament com va anar, i que Franco va ser un criminal de guerra conscient de tots els assassinats que es cometien.
Després del 16-N, es tanca un cicle?
La política catalana es troba en un estat de superficialitat immensa, que demana a crits una reflexió profunda. Ens hem de preguntar, per exemple, què vam fer malament durant la transició o què hem de fer amb la nostra política a Madrid per començar una nova etapa i no caure en els mateixos paranys.
